El president insta a posar hora

"Saben que no la podem acceptar", digué ahir el president sobre l’esmena presentada per UM durant la inauguració d’un nou centre educatiu a Sencelles. "Surt del model que tots acordàrem que volíem tirar endavant aquesta legislatura", afegí Antich en relació al projecte per justificar la seva oposició, i advertí que les alternatives que s’ofereixin no poden passar per "compensar projectes privats a Campos, com el del camp de golf", sinó que s’han de dur a terme noves actuacions que suposin una "altra manera de créixer" d’acord amb el objectius d’aquest Govern. El cap de l’Executiu no estalvià crítiques a l’actitud mantinguda fins ara per UM, perquè al seu parer la presentació de l’esmena implica un "important incompliment", ja que "ha sortit del funcionament del Pacte" per no haver consesuat la seva proposta.

Notícies relacionades

S'amplia fins a dos anys el termini per legalitzar les places turístiques

Més notícies relacionades

El projecte ha passat per diferents mans en 19 anys de tramitació sense èxit

Denou anys després d’iniciar-se les primeres passes per a la construcció del camp de golf de Son Baco a Campos, la polèmica continua viva. Les finques de Son Amer i de Son Baco foren adquirides a final de 1990 per l’empresa Falcon Ranch SA a un economista campaner resident a Madrid. Aquesta companyia creà el primer projecte per a la construcció d’un golf amb oferta complementària i obtingué l’interès general. Posteriorment, fou l’empresa Comsara SA, formada per diferents socis, la que se’n va fer càrrec per poc temps, ja que l’any 1991 ja fou l’actual propietària, Golf de Campos Son Baco SA, amb Pau Bonet, president de l’Associació Hotelera de la Colònia de Sant Jordi, qui va estar al capdavant del projecte. Aquesta empresa, filial d’alemanya Febabau AG, té dos camps de golf a Alemanya i tres a l’Algarve portuguès.

Febabau continuà amb la tramitació durant els anys 90, amb el principal escull de la manca d’aigua depurada per regar els terrenys. Per això, signà un conveni amb l’Ajuntament de Campos per cedir uns terrenys per a la construcció d’una depuradora més el pagament de 100 milions de pessetes per a la xarxa d’aigües fecals. A partir d’aquí, el Consistori concedí la llicència municipal d’obres, però l’interès general caducà. Després, la polèmica actual.