El desdoblament de la carretera Palma-Manacor fou la gran aposta del Consell de Mallorca durant el darrer mandat de Maria Antònia Munar (UM). La presidenta el posà com a exemple del que ella anomenava una "carretera a la mallorquina". En contraposició a les autopistes que impulsava el Govern del PP, el desdoblament aprofitava el traçat existent, tenia menys impacte i no aixecava oposició ciutadana. De fet, s’aprovà per consens de tots els grups. Fou el febrer de 2004 quan un ple del Consell aprovà per unanimitat el projecte i el sistema per executar-lo. S’empraria, per primer pic a les Balears en una obra viària, el sistema de peatge a l’ombra, que permetria a la institució impulsar-la, tot i no tenir el pressupost per afrontar-la.
L’obra havia de costar 107 milions, però el Consell només n’aportaria 37 en set anualitats i els 70 restants els posaria l’empresa concessionària, que s’encarregaria del manteniment durant 33 anys i recuperaria la inversió a través d’un canon en funció dels usuaris. El maig d’aquell mateix any el Consell adjudicà el desdoblament a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Sacyr Vallehermoso, a través de la seva filial de construcció Sacyr i de la de concessions Itínere, i per les societats mallorquines Melchor Mascaró, Aglomsa, Matías Arrom Bibiloni, Electro Hidráulica i Obras y Pavimientos Man. Les filials de Sacyr tenien el 40% de la participació en la construcció i la concessió; Melchor Mascaró un 30%, Aglomsa i Matías Arrom Bibiloni, un 10% cadascuna, i Electro Hidráulica i Obras y Pavimentos Man, un 5% cada una.
A més d’aquesta UTE, havien presentat ofertes altres grups liderats per les principals constructores de l’Estat, com ACS, Dragados, OHL i Fomento de Construcciones y Contratas, coalligats en alguns casos amb empreses locals. El projecte havia de tenir un període d’execució de 27 mesos i es dividia en dues fases, des del camí de la Síquia de Palma fins a Montuïri i des de Montuïri fins a Manacor. En total, 41 quilòmetres amb dos carrils per sentit, mitjana enjardinada, vials de serveis, paret seca, quatre rotondes amb escultures i 23 enllaços. El Govern s’havia d’encarregar del tram entre el camí de la Síquia i Palma.
Les obres començaren l’11 de juny de 2004 i acabaren oficialment el 2 de desembre de 2006, tres mesos més tard del previst. Es feren sense tallar el trànsit i visqueren un ensurt, la caiguda d’un pont a l’altura de Montuïri. El projecte patí modificacions a petició dels empresaris de la zona i a causa d’elements patrimonials, com coves, sínies i pous. Les modificacions incrementaren el cost final de l’obra i obligaren a revisar la concessió. La darrera revisió s’aprovà el juliol de 2007. S’incrementava el preu de l’obra amb 22 milions més, fins a arribar als 168 milions d’euros, i s’allargava la concessió cinc anys més, fins a arribar a l’any 2042. El PP hi votà en contra i denuncià que la carretera acabarà costant al Consell 650 milions d’euros fins al 2042. Els populars advertiren que l’operació no tenia expedient administratiu i tots els informes en contra. El PP reiterà que s’havia d’auditar el projecte, igual com es féu amb les autovies d’Eivissa fetes amb peatge a l’ombra. Ara, la Fiscalia hi agafa la iniciativa.
Toni Pascual, l’home de les carreteres del Consell
Antoni Pascual (Ariany, 1949) ha estat el polític encarregat d’executar les carreteres del Consell d’ençà que aquesta institució en té les competències. Empresari, vinculat al negoci de les benzineries, s’inicià en política l’any 1979, com a regidor de Petra i batle pedani d’Ariany, municipi del qual fou batle des que assolí la independència l’any 1982 fins a les eleccions passades. Ha estat diputat i conseller del Consell, on s’encarregà també de la cartera d’Economia. Actualment és vicepresident i conseller d’Obres Públiques i, per tant, responsable polític de les carreteres que fa el Consell.
Gonzalo Aguiar, de l’empresa a responsable tècnic insular
Gonzalo Aguiar és el director insular de Carreteres del Consell de Mallorca des que aquesta institució assumí les competències en aquesta matèria, l’any 2002. Enginyer Civil i d’Obres Públiques, abans de fer el salt a la gestió política sota el mandat d’Unió Mallorquina (UM), desenvolupà durant molts anys diferents tasques de direcció a l’empresa constructora Melchor Mascaró, integrant de la UTE adjudicatària de la carretera de Manacor. En el Consell, Aguiar s’ha encarregat de la gestió tècnica de totes seves les obres viàries.
Pascual assegura no tenir "ni idea" sobre l’objectiu de la investigació de la Fiscalia
El conseller insular d’Obres Públiques, també durant la legislatura passada, Antoni Pascual (UM), assegurà ahir no tenir "ni idea" sobre allò que està investigant la Fiscalia Anticorrupció. El responsable polític de les carreteres del Consell afirmà que el seu departament no havia tingut cap constància ni comunicació de les actuacions dels fiscals sobre la construcció del desdoblament de la carretera de Manacor, un expedient que considerà "impecable". Aprofità per oferir la "màxima col·laboració" a la investigació. En els mateixos termes es manifestà el director insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar, que també volgué subratllar que el projecte investigat s’havia executat amb un procés administratiu "totalment correcte".
Antich mostra la seva preocupació i assegura que no n’estava al corrent
El president del Govern, Francesc Antich, es limità ahir a manifestar en al·lusió a les obres de la carretera de Manacor durant la legislatura passada que qualsevol assumpte que investigui la Fiscalia Anticorrupció ha de ser "objecte de preocupació" dels responsable polítics. El dematí, just després que es coneguessin les actuacions policíaques dirigides pels fiscals, Antich assegurà que ni estava al corrent ni tenia "el més mínim coneixement" sobre els fets que estaven succeint en aquell moment. Per la seva banda, la presidenta del Consell, la també socialista Francina Armengol, evità pronunciar-se sobre les actuacions judicials perquè indicà que la institució insular no havia tingut de moment cap constància oficial de les investigacions ni del seu abast.
