Per un DNI plurilingüe de veres

El futur Pla de Normalització Lingüística preveu que el Govern demani a Madrid que els carnets d'identitat s'expedeixin amb les quatre llengües oficials, com es fa a Suïssa, i sense emparar-se en la condescendència regional

Antoni MateuPalma13/03/09 0:00

Si el Govern de Francesc Antich fa cas del futur Pla de Normalització Lingüística que el proper 6 d’abril aprovarà el Consell Social de la Llengua, demanarà a Madrid que la Direcció General de la Policia Nacional incorpori les quatre llengües oficials de l’Estat en l’expedició dels carnets d’identitat. Aquest és un dels objectius que preveu l’esborrany del document per aconseguir que l’Estat espanyol avanci cap a un ple reconeixement d’un plurilingüisme real. Si aquesta proposta arribàs a port, el futur Document Nacional d’Identitat s’assemblaria força al carnet dels ciutadans de Suïssa. En aquest estat, les targetes estan escrites amb les quatre llengües oficials (alemany, francès, italià i retoromànic), amb independència de la regió lingüística on s’hagi expedit el document.

En aquest aspecte, l’Estat espanyol actua ara amb una determinada condescendència regional. Això vol dir que a les comunitats autonòmes que tenen una llengua pròpia i, a més és oficial, els DNI que s’hi expedeixen incorporen l’idioma en qüestió. El que demana la proposta del Pla de Normalització, però, és que tots els documents que s’emetin a Palma, a Fraga o a Sevilla estiguin escrits en basc, castellà, català i gallec. Amb l’adopció d’aquesta mesura, els redactors de l’esborrany pretenen que el Govern de Zapatero demostri que, des de Madrid, hi creuen, en un estat on les diferents realitats culturals i lingüístiques tenen cabuda. Tanmateix, la proposta va més enllà i també es demana que la resta de documents oficials, com són el passaport, el carnet de conduir, les monedes, els segells de Correus o, fins i tot, les participacions de la Loteria Nacional de l’Estat, estiguin redactats en les quatre llengües.

Aquesta actuació també s’emmarca en les línies previstes pel Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística del Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galícia i el Govern del País Basc. Aquest document té com a objectiu que l’Estat espanyol reconegui l’oficialitat de totes les llengües pròpies del seu territori des de la capital estatal i no des de la perifèria. Precisament, el conveni ara perilla a causa del canvis en el Govern que es hi haurà a Galícia i al País Basc, arran de les darreres eleccions autonòmiques. Aquesta col·laboració entre comunitats autònomes s’instaurà el 2007. Això no obstant, Balears no s’hi afegí fins fa uns pocs mesos, en un acte institucional que tingué lloc al monestir de la Real.