L'Estatut no n'és garantia

El nou text aprovat el 2007 no aconseguí un blindatge per a Balears que eviti que el nou sistema de finançament no mantingui l'actual maltractament. Així ho constata un treball dels economistes López Casasnovas i Joan Rosselló, que apunta la retallada que patí perquè fos aprovat a les Corts

Lluís PlanasPalma02/03/09 0:00

El nou Estatut d’Autonomia de les Balears no garanteix de cap manera que les Illes no mantinguin en el futur una situació de maltractament financer. Tampoc a partir de l’aplicació del nou model de finançament que es negocia ara amb el Govern de l’Estat. En el text vigent des del març de 2007, no s’hi inclogué cap clàusula de salvaguarda per evitar això perquè, durant la negociació final amb Madrid a fi que fos aprovat a les Corts, es retallaren aquells conceptes de la proposta original balear que haurien pogut constituir una mena de blindatge en aquest sentit.

Així ho constata el treball sobre Els condicionants financers a la capacitat de govern de la Comunitat autònoma vint-i-cinc anys després de l’Estatut d’Autonomia, elaborat pels economistes Guillem López Casasnovas i Joan Rosselló Villalonga, que forma part del llibre Illes Balears, un ésser viu, editat fa poc per l’Institut d’Estudis Autonòmics i que recull distints estudis sobre diferents aspectes del desenvolupament de l’autogovern.

L’esmentat treball dels economistes desmunta el missatge polític que es traslladà amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia, segons el qual el nou text garantia acabar amb el greuge històric de Balears quant al finançament. L’acord polític s’assolí amb Jaume Matas al capdavant del Govern i amb l’actual president Francesc Antich fent de pont amb l’Administració central socialista. UM avalà l’entesa tant al Parlament balear com posteriorment a Madrid.

"Si bé és cert que l’Estatut obre la possibilitat de millorar el model de finançament [...]", apunten López Casasnovas i Joan Rosselló, "també és cert que la via de solució és poc clara. De nou depèn de la consideració que en pugui fer en cada cas cas el govern amic de torn, qüestió que és contrària a l’esperit de pacte transparent". Com a exemple d’això es recorda que a l’hora de negociar les inversions estatals, segons la fórmula pactada al mateix Estatut, el càlcul de la mitjana homogeneïtzada interpretada per l’Estat o per Balears donava una diferència de 200 milions en contra de les Illes.

Com a explicació al resultat d’una interpretació de la norma que "continua essent molt ambigua", en l’estudi s’assenyala que el text aprovat eliminà i retallà notablement "elements essencials" de la proposta original balear, com ara el que afectava les regles de modulació, el finançament mínim que haurien de rebre les Illes i el fons d’insularitat independent al model de finançament; mentre que d’altres com els conceptes de població relativa i de necessitat de despesa i el desenvolupament del règim especial (REB) s’hi introduïren de manera confusa i "quedaven subjectes a negociacions posteriors, en molts casos en un òrgan multilateral, i no hi ha indicis que facin pensar que la negociació es pugui decantar favorablement cap al negociador balear".