El Govern assegura que no signarà un finançament per sota la mitjana

La portaveu, Joana Barceló, fou clara ahir en aquest sentit. "Hem d’aconseguir això com a mínim i estar en la mitjana estatal", afirmà, i afegí que "és un objectiu bàsic al qual no hem renunciat, i no ho podem fer perquè hi ha aquest compromís". Barceló valorà l’escenari de l’incompliment de Madrid: "Si no arribam a la forquilla plantejada, pot passar que l’Executiu no ho accepti". Es referia al marge d’entre 390 i 700 milions d’euros addicionals que haurien de rebre les Balears, segons l’estudi del Cercle Financer. La portaveu recordà que es tracta d’"una proposta avalada, més enllà del que és el Govern, per nombroses entitats".

Barceló es manifestà així després de conèixer la reivindicació feta ahir dematí pel Bloc, en la qual es planteja que no n’hi ha prou de situar-se en la mitjana estatal perquè les Illes pateixen també un dèficit estructural quant a inversions directes de l’Estat, que les mantenen també a la coa en aquest sentint. La portaveu no entrà a valorar això i sí que insistí que l’objectiu que es fixa el Govern és assolir la mitjana en el finançament.

En tot cas, la posició adoptada per l’Executiu respon al fet que, a l’hora de contretar xifres, els primers càlculs no han satisfet gens les Balears. Després d’un inici en el qual "la música sonava bé" i el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, reiterà els seus compromisos amb l’Arxipèlag, la primera proposta del Ministeri d’Economia i Hisenda oferí a les Illes just 240 milions d’euros addicionals, la meitat de l’estimació feta pel Govern per acceptar-ho.

El departament econòmic del conseller Carles Manera centra ara les negociacions a reclamar que l’increment de població sigui un indicador amb més consideració per a l’aplicació del sistema, de manera que les Illes es vegin més beneficiades i augmentin els seus recursos respecte dels primers càlculs efectuats.