L'àrea metropolitana s'estén

Els habitants de Calvià, Llucmajor i Marratxí han augmentat gairebé un 50% des de l'any 2000, a un ritme molt superior que els de Palma. Entorn de la badia hi viu ja gairebé mig milió de persones

Lluís PlanasPalma04/01/09 0:00

Els municipis de Calvià, Llucmajor i Marratxí, que formen l’anomenada àrea metropolitana de Palma, registren des de principi de segle un creixement espectacular del nombre d’habitants, a un ritme molt superior que el de Ciutat. En aquests tres municipis hi viuen ara gairebé un 50% més de persones que l’any 2000, mentre que a Palma l’augment és d’una cinquena part. En total, entorn de la badia hi viu ja prop de mig milió de persones, la meitat dels habitants totals de les Illes, si fa no fa.

Les dades del padró són il·lustratives. Marratxí és el municipi que, de llarg, ha crescut més. Ara fa un any, l’1 de gener de 2008, en el seu cens es comptabilitzaven 32.380 residents, 11.456 més que vuit anys abans. Un creixement del 54,75%. Llucmajor presenta uns registres molt semblants, ja que ha passat de 23.723 persones empadronades a 35.092, gairebé un 48% més. Més lluny, però amb més d’un terç de població nova, es troba Calvià, que en el termini comprès entre 2000 i 2008 ha passat de tenir 37.419 habitants a arribar a 50.777.

La febre constructiva de la darrera dècada ha transformat l’àrea metropolitana i ha propiciat la seva gran extensió. La major disponibilitat de sòl i a un preu sensiblement inferior al de Palma, multiplicà a Marratxí, a Llucmajor i a Calvià els projectes immobiliaris en zones reclassificades per al creixement urbà. En aquests municipis, a més, la transformació urbana prengué una tipologia pròpia, amb la construcció de grans urbanitzacions horizontals d’habitatges unifamiliars. Un model costós.

En el mateix període de temps observat, entre els anys 2000 i 2008, Palma ha passat de 333.925 habitants empadronats a 396.570. Un increment també significatiu, del 18,76%, però molt inferior al dels municipis que se situen als seus límits. Si anam més enrere, i segons les mateixes dades dels padrons publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la tendència encara és més pronunciada. Des de 1996, el conjunt de residents de Marratxí, Llucmajor i Calvià ha augmentat més d’un 60% i el de Palma, només entorn del 25%.

En qualsevol cas, el fort augment poblacional de l’àrea metropolitana i el seu model de creixement –urbanitzacions aïllades, nous nuclis de població– poden explicar un dels grans problemes per resoldre des de principi de segle: els embossos de trànsit als accessos de Palma. Una situació que no se solucionarà de manera definitiva amb la construcció del segon cinturó –que travessarà bona part de Marratxí– , adverteix el mateix Consell.

L’expansió entorn de Ciutat s’observa de manera molt menys accentuada en municipis més petits de la seva perifèria, com Bunyola, Santa Maria i Santa Eugènia. El seu increment de població ho és en termes similars als experimentats a Palma, i lluny dels de l’àrea metropolitana estricta. Amb tot, es manté la tendència que el conjunt d’habitants de la Part Forana augmenta a un ritme superior que el del municipi de Palma.