Medi Ambient impedí a Cirer fer més altures a l'hotel del palau

L'anterior consistori del PP ja es plantejà augmentar l'edificabilitat de l'establiment turístic per poder fer-lo en un únic solar, però un informe desfavorable de la Conselleria hi descartà aquesta possibilitat

Laura MorralPalma11/12/08 0:00

La Conselleria de Medi Ambient del PP ja impedí a l’anterior Govern municipal del mateix color polític construir més altures a l’hotel annex al palau de congressos. Aquesta fou una alternativa que l’anterior equip del PP a l’Ajuntament de Palma ja s’havia plantejat abans d’optar per edificar dos establiments turístics, un en un solar de propietat municipal i l’altre terreny de titularitat privada que s’havia de negociar. De fet, la primera opció del grup que liderava l’exbatlessa de Palma i ara cap de l’oposició, Catalina Cirer, va ser augmentar les plantes de l’hotel perquè el projecte sortia més rendible econòmicament.

Finalment, l’equip de l’oposició descartà aquesta alternativa, entre altres raons perquè la Conselleria de Medi Ambient n’impedí l’operació amb un informe desfavorable. Va ser així com, aleshores, el PP decidí emprendre negociacions amb la UTE propietària del segon solar afectat per l’hotel. El procés de reubicar el palau de congressos i, per consegüent, l’hotel adjacent que gestionarà el grup hoteler Barceló, fou molt criticada precisament per Medi Ambient i altres entitats ecologistes com el GOB. Entre altres raons justificaven que la proposta d’acostar l’edifici singular a la primera línia de la façana marítima implicava un augment considerable de volum.

Aquesta mateixa entitat al·ludia a l’impacte paisatgístic de construir més altures, ja que desfiguraria la façana marítima de Palma. L’edifici del palau de congressos que es proposava sumava més de 30.000 m2 d’edificació, a causa de l’ampliació del palau fins a 17.500 m2, l’hotel adjunt de 10.500 m2 i 3.000 m2 més d’edificacions annexes. L’informe desfavorable també argumentava que el projecte no preveia mantenir desocupada la zona de prevenció de risc d’inundació del torrent de na Bàrbara, que desemboca al Portitxol.

Per tenir el permís del Consell de Mallorca i poder tirar endavant la modificació puntual del palau de congressos i l’hotel, Cort ha hagut de considerar tot el recinte congressual, amb l’hotel inclòs, com un equipament d’ús públic. El cas és que la gestió del grup hoteler Barceló és privada, encara que tot i l’aportació de les institucions públiques, l’explotació del centre correspon de manera exclusiva a l’empresa adjudicatària. L’Ajuntament de Palma i el Govern balear tenen representació en el consorci del palau de congressos, un òrgan amb funcions limitades i de caràcter testimonial. La seva única comesa principal és vetlar perquè es compleixin les condicions pactades en la concessió. Ara, la nova reordenació de la façana marítima que planteja l’actual Consistori proposa la reubicació dels aprofitaments urbanístics a la segona línia, al polígon de Llevant, a uns solars propietat de l’Ajuntament de Palma que impediran que aquesta zona estigui dotada de més equipaments.