Un dic com dues vegades el Vaticà

El projecte de macroampliació del port de Palma farà que una superfície de mar igual a 100 hectàrees quedi condemnada enmig de dos braços de ciment. Aquesta infraestructura demostra, segons el GOB, que el Govern d'Antich “no fa comptes capgirar la manera de créixer heretada de Matas”

Antoni MateuPalma21/11/08 0:00

El projecte d’ampliació del port de Palma, que el president de l’Autoritat Portuària de Balears, Francesc Triay, presentà ahir en una ponència a les I Jornades de transport marítim, suposarà que una superfície de mar igual a 100 hectàrees quedi condemnada entre dos braços de ciment. Aquesta dimensió equival a més de dues vegades l’extensió que fa la Ciutat del Vaticà. Segons el GOB, que ha tingut accés al document, "la macroampliació del port de Palma i el desdoblament faraònic del dic de l’Oest tindran conseqüències molt negatives pel medi ambient, com és l’obertura de noves pedreres per extreure els quasi 10 milions de metres cúbics de grava que fan falta per guanyar terreny a la mar". El parer dels ecologistes és que "aquest Executiu no fa comptes capgirar la manera de créixer heretada de la legislatura anterior".

"El Govern –digué Margalida Ramis, portaveu de l’entitat– justifica l’ampliació del port, que tindria un cost de fins 1.000 milions d’euros, amb el guanys que s’obtindrien del turisme de luxe i de creuers. S’ha demostrat, però, que els beneficis que generen aquesta casta de turisme són més que discutibles. Tenir una dotzena d’aquests grandiosos vaixells a Palma suposa tenir una ciutat flotant amb milers de persones que produeixen residus". Pel GOB, però, el projecte no suposa només una agressió al medi ambient en ell mateix. "Aquesta infraestructura –diuen– suposa perllongar un cicle econòmic expansiu amb més turistes, més ciment, més urbanitzacions, més vaixells... Potser, quan tot estigui ben signat, faran un estudi d’impacte ambiental. Aquests tipus d’estudis, però, el que fan just és minimitzar l’impacte. És a dir, apedaçar un poc el mal que ha de venir".

"Quin sentit té fer moratòries urbanístiques si, alhora, amb obres com aquesta, es potencia que es construeixin més carreteres i la urbanització de foravila?", es pregunta Macià Blázquez, president interinsular del GOB. "Fins i tot hi ha qui diu que paral·lelament a la construcció del macroport seria necessari fer un túnel que foradàs Portopí i pegàs a l’autopista. D’aquesta manera, tot d’una que els cotxes desembarcassin dels vaixells ja començarien a circular a les totes per l’Illa", explica Blàzquez. El projecte de l’Autoritat Portuària és comparable al del teatre de l’òpera que féu Matas al seu moment. Aquella proposta electoral preveia que el moll Vell s’allargàs dins la mar per possibilitar la nova infraestructura cultural i, de passada, condicionar una sèrie de braços de ciment perquè a la badia de Palma hi hagués més amarraments nàutics.

Conselleria de Mobilitat

Els ecologistes feren aquestes declaracions ahir horabaixa just davant les portes de la sala de l’hotel Tryp Bellver en el moment en què es realitzaven les I Jornades de transport marítim, organitzades per la Conselleria de Mobilitat. D’aquesta manera, el GOB volgué fer coneixedor el seu malestar per no haver pogut presentar cap ponència als actes que coordinà el departament que dirigeix Biel Vicens (Bloc). Tanmateix, Blázquez participà, a darrera hora de l’horabaixa, a la taula rodona d’Infraestructures i transport marítim a les Illes Balears, que moderà el geògraf Nofre Rullan, que és professor de la UIB.