La Fiscalia Anticorrupció rebaixà ahir en un any la petició de penes per als tres imputats en el segon judici del cas Andratx, que ha de determinar si es cometé un delicte en la construcció del restaurant El Grillo a una zona protegida del Port d’Andratx. De la seva banda, les defenses sol·licitaren la lliure absolució dels seus clients en entendre que no cometeren cap delicte perquè els terrenys eren urbans.

La vista, que quedà ahir vista per a sentència, ha portat a la barra Eugenio Hidalgo, exbatle d’Andratx; l’excap d’Urbanisme del Consistori andritxol Jaume Massot, i el germà de l’exbatle i propietari d’El Grillo, Carlos Hidalgo. Anticorrupció demana cinc anys i mig de presó per a carlos Hidalgo, que és acusat d’un delicte contra l’ordenació del territori, falsedat documental i prevaricació urbanística. El fiscal Juan Carrau assegurà en les seves al·legacions finals que el germà de l’exbatle sabia que els terrenys on construí el restaurant eren una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), per la qual cosa no podia transformar l’edificació preexistent en una pizzeria, i que pactà amb els altres acusats com fer-ho.

Per a Massot la Fiscalia sol·licita set anys de presó pels delictes de falsedat documental i prevaricació urbanística. L’excap d’Urbanisme està acusat d’emetre tres certificats que acreditaven que els terrenys on es volia construir el restaurant eren urbans un pic que ja pertanyien a Carlos Hidalgo. La finca està qualificada com a rústica protegida al planejament municipal i, al parer de Carrau, Massot no comunicà aquest canvi per interessos, ja que el canvi de qualificació del sòl beneficiava Carlos Hidalgo.

Finalment per a Eugenio Hidalgo es reclama la mateixa pena que per a Massot. Anticorrupció acusa l’exbatle de conèixer les intencions del seu germà de construir un restaurant, de saber en tot moment que la finca era sòl protegit, de voler ser soci del seu germà i de tractar d’afavorir-lo des de l’Ajuntament. L’acusació particular, exercida pels advocats Isabel Fluxà i Josep de Luis en representació del Consistori, manté la demanda de vuit anys de presó per a Eugenio Hidalgo i Massot, i de sis i mig per a Carlos Hidalgo.

Hidalgo: "Si els fiscals parlen amb mi, sortiran més coses d’Andratx"

PALMA En acabar totes les parts d’exposar les seves al·legacions finals, el jutge Joan Catany demanà als acusats, com és habitual, si hi volien afegir qualque cosa. Ni Carlos Hidalgo ni Jaume Massot declararen res més, però Eugenio Hidalgo sí féu ús de la paraula. L’exbatle lamentà que els fiscals Anticorrupció Juan Carrau i Pedro Horrach no s’haguessin assegut a parlar amb ells perquè, digué, si ho fessin "sortirien més coses d’Andratx". Una frase misteriosa que obria les portes a moltes i variades interpretacions i que sorprengué els pocs assistents –periodistes majoritàriament– que seguien la vista.

A més Hidalgo, que ja ha estat condemnat per construir-se un xalet il·legal, assegurà sentir-se un "boc emissari". De fet, Hidalgo féu referència al testimoni de Catalina Moyà, mare d’Isabel Alemany, portaveu d’Unió Mallorquina al Consistori andritxol i que denuncià l’obra que el seva germà realitzà a una ANEI. Moyà manifestà haver realitzat la denúncia perquè Hidalgo havia ordenat tancar un pàrquing de la seva propietat, actuació que Santiago Rodríguez Miranda, advocat del germà de l’exbatle, titllà de "siciliana" en les seves al·legacions finals. I Hidalgo defensà la seva actuació en assegurar que tancà el pàrquing perquè aquest no tenia la llicència necessària i acabà assegurant que era innocent del que se l’acusava.

Conspiració política

La conspiració política com a motor de la causa fou apuntada durant la darrera jornada del judici, sobretot per part de Rodríguez Miranda, qui manifestà que les denúncies formulades contra el seu client tenien un rerefons polític i arribar a apuntar Unió Mallorquina. Fins i tot Massot justificà les seves actuacions a causa de les desavinences polítiques entre l’Ajuntament d’Andratx i el Consell de Mallorca, ja que assegurà que no informà el Consell dels canvi de classificació de la parcel·la per les discrepàncies entre ambdues institucions.