Bartomeu Vicens, continúa aferrant-se al seu escó parlamentari, que li atorga la condició d’aforat davant la Justícia, tot i que aquest matí ha signat la seva renúncia com a portaveu parlamentari d'UM. Així, Josep Melià es converteix en el nou portaveu de la formació nacionalista. Vicens sembla així voler donar per tancat el torcebraç que obri ell mateix en la jornada d'ahir quan qüestionà que l'executiva del partit fos competent per a imposar la seva decisió de rellevar-lo.

Vicens afirmà ahir als periodistes que no pensava renunciar a la seva acta de diputat encara que a la fi li ho demani el seu partit, malgrat digué que mantindria "sempre" el seu vot a la Cambra per a l’actual Govern.

Convertit en el protagonista del debat sobre l’estat de l’Autonomia, Vicens cercà ahir la premsa amb deliberació. Sense permetre que l’enregistrassin, també posà en dubte l’autoritat de l’executiva d’UM per acordar el seu relleu com a portaveu, com va fer dimecres. "Que jo sàpiga", digué, "això només ho pot decidir el grup parlamentari", digué en al·lusió al suport que manté de la presidenta de la Cambra, Maria Antònia Munar. Josep Melià, membre de l’executiva, és el tercer diputat d’UM i l’encarregat de fer-ne la substitució.

Coneixedors de les declaracions fetes per Vicens, des de la direcció d’UM es va avisar després que l’acord sobre el seu reemplaçament com a portaveu era ferm i que, en cas que el grup parlamentari no hi actuï en conseqüència, el partit ho considerarà un acte d’indisciplina que podria arribar a comportar l’expulsió dels diputats ‘rebels’. L’actual executiva d’UM interpreta l’actitud que ha pres Vicens com un torcebraç intern similar al que va fer fa un mes l’exconseller de Turisme, Francesc Buils, també aquella vegada amb el suport de Maria Antònia Munar. La direcció encapçalada per Miquel Nadal guanyà aleshores i ara vol aclarir que tampoc no dubtaria en imposar la seva autoritat. La diferència és, i d’aquí es deriva la crisi institucional, que els diputats només deixen l’escó —i el de Vicens sosté l’actual Govern— per voluntat pròpia.

Amb tot, l’executiva considera que Vicens no pot tenir queixa del tracte rebut fins ara des del partit, ja que en primera instància no s’ha arribat a acceptar la petició de dimissió com a diputat feta pel president del Govern, Francesc Antich. Ahir, de manera pública Josep Melià manifestà que la seva formació "té esperances" que el Tribunal Superior de Justícia (TSJB) declari que no observa indicis de delicte en l’actuació de Vicens en el cas Son Oms. Confiança de no haver-ne de demanar la dimissió, s’entén. El diputat ha dit que només ho farà si el TSJB emet una resolució que demostri la seva culpabilitat.

Defensa amb ironia

Durant la seva conversa amb els periodistes en el Parlament, Vicens defensà que el procés judicial que es du contra ell no té la suficient consistència per incriminar-lo en qüestions que afectin el seu exercici públic. A més, amollà un seguit de ‘perles’, la majoria carregades d’ironia. Qüestionat sobre els motius pels quals considerava que Antich havia demanat la seva dimissió, el diputat d’UM contestà que el secretari general del partit, Miquel Ferrer, li havia informat dimecres de la decisió de l’executiva —el seu relleu només com a portaveu— i que aleshores "em digué que hi havia pressions d’Antich per no haver de fer eleccions anticipades". Fonts properes al president del Govern negaren ahir que s’hagués traslladat aquest assumpte a cap membre d’UM.

"Estic molt orgullós i content d’haver propiciat aquest Pacte de Progrés", bravejà Vicens, just després d’anunciar que en tot cas sempre donarà suport amb el seu vot a l’actual Executiu. L’exconseller insular de Territori recordà així, ara que els socialistes pressionen perquè deixi el Parlament, el paper fonamental que jugà a les passades eleccions perquè UM es decidís a governar aquesta legislatura amb l’esquerra a totes les principals institucions.

Vicens va ser més àcid a l’hora de valorar un escenari d’eleccions anticipades, el pitjor per a ell. "Potser és un bon moment per al país i per a UM", ironitzà. "El PSOE sembla que trauria uns bons resultats i el PP travessà certs problemes", continuà. Quan li demanaren pel possible candidat d’UM, el diputat contestà que "hi ha mitja dotzena amb possibilitat" i cità Nadal, Grimalt, Ferrer i Cristina Cerdó.

El suport de Munar al portaveu frenà la primera intenció de la direcció actual

Si Maria Antònia Munar no hagués donat dimecres un clar suport a Vicens perquè continuàs en el seu escó, l’executiva d’UM hauria acceptat aquell mateix dia la petició d’Antich i hauria demanat al seu portaveu que renunciàs a la seva acta de diputat. En veure el posicionament ferm de Munar, l’actual direcció del partit valorà el perill que dos dels tres diputats del seu grup parlamentari es declarassin en rebel·lia. Per això, es decidí fer només una primera passa demanant el seu relleu com a portaveu.