El senador autonòmic per Balears, Pere Sampol, va retirar avui a la Cambra Alta una moció sobre finançament autonòmic al no obtenir el suport de PSOE i PP, qui van denunciar les contradiccions i la parcialitat del text presentat per exposar només els criteris de ponderació de les Balears i no de la resta de comunitats autònomes.
En la seva intervenció, Sampol va defensar la necessitat de que establir uns mecanismes “objectius” de redistribució de riquesa perquè es revisi la solidaritat del model vigent, amb la finalitat d'assegurar “el principi d'igualtat” perquè les autonomies que més aporten deixin d'“empobrir-se i “perdre competitivitat” en virtut del model actual.
La moció no va sortir endavant ja que va ser retirada pel propi senador al no obtenir el suport del PP i el PSOE, que varen rebutjar el text presentat al no introduir criteris de ponderació de la resta de regions sinó el corresponent a la seva comunitat, per la qual cosa varen rebutjar la seva proposta en entendre que el senador tenia un concepte inadequat de la solidaritat.
Per part dels Grups, el PP va presentar una esmena de substitució també de deu punts, en el que els 'populars' apel·len al consens, mentre que CiU va presentar una moció d'addició perquè es compleixin els requisits continguts als estatuts d'autonomia, que va ser acceptada pel senador, que no obstant això va rebutjar la dels 'populars'.
Amb la seva iniciativa, Sampol va intentar instar al Govern a què introdueixi criteris de transparències a l'assignació de recursos , ja que el model vigent estableix que “els que generen menys recursos han de pagar més” i que ningú no controli les quantitats assignades a les autonomies “més desfavorides es gestionin amb eficiència”.
Sampol va detallar que la seva proposta es basava a establir la inversió sobre “la població real” del territori, junt amb un mecanisme d'assignació de recursos per impedir que hi hagi comunitats autònomes que siguin “receptores netes” ja que segons el seu parer succeeix a l'actualitat que existeixen regions amb una renda superior a la mitjana.
Com exemple, va posar el cas que el “particular concepte de solidaritat i la igualtat” del model actual o les actituds del PP provoca situacions tan absurdes com que la comunitat que percep més recursos és la que compta amb més funcionaris, amb 82 empleats per cada 1.000 habitants, mentre que Catalunya o Balears -dues de les regions que "més contribueixen a la solidaritat”-, compten amb 37 i 47 treballadors públics per cada miler d'habitants respectivament.
QUI GENERA RECURSOS PAGA ENCARA QUE S'EMPOBREIXI
Per al senador el finançament autonòmic té una altra funció que “no és la redistribució de riquesa sinó atendre els serveis transferits”, ja que a aquest apartat ja contribueixen altres mecanismes com el Fons de Compensació Interterritorial, els Pressuposts Generals de l'Estat o els Fons Europeus.
“Aquest és el seu sistema de solidaritat, qui genera més recursos paga, encara que es vagi empobrint gradualment”, va agregar Sampol. “Així funciona Espanya, ja és hora que algú ho digui”, va explicar Sampol, que va criticar la posició dels grups parlamentaris del PP i del PSOE, perquè pretenen mantenir en la reforma del finançament un model que “perjudica” les Balears.
Per la seva part, el senador del CiU, Jordi Vilajoana va defensar la seva esmena ja que respon al treball per incloure aquests criteris en el model de finançament a l'Estatut de Catalunya i va assegurar que el concepte de solidaritat actual del sistema vigent seria “il·legal a Alemanya”, ja que s'entén que l'aportar de més un 4% dels seus ingressos per part d'un land “li fa perdre competitivitat”. “Som solidaris però discrepam en la quantitat”, va concloure.
Mentrestant, el portaveu d'Entesa Catalana de Progrés, Carles Bonet, va assegurar que la moció és necessària i que els seus criteris eren “racionals”. També va apel·lar que en la reforma del finançament autonòmic és una qüestió que cobra vigència en un moment de crisi econòmica, apel·lant que les autonomies no s'han de quedar "aturades" en el procés de negociació.
CONTRADICCIONS DE LA MOCIÓ
En el seu torn d'intervenció, el portaveu del PP, José Manuel Barreiro va indicar que el seu grup va presentar una esmena en entendre que el senador presenta una “contradicció” en els seus conceptes ja al seu judici quan “en negar la capacitat d'aplicació del principi de solidaritat fa referència també a la prestació de serveis, i aquesta és la clau”.
Va dir a més que el PP amb les seves correccions al text estableix una visió que defensa la solidaritat com a principi d'igualtat en la negociació i la necessitat de plantejar un acord que neixi del consens. Per això, va indicar que el senador té una “interpretació esbiaixada” dels criteris d'assignació de recursos i que el mateix ha de tenir al “conjunt de l'Estat i no una regió”.
Finalment, el portaveu socialista, José Ignacio Pérez Saenz, va assegurar que el senador realitza amb la moció un “tractament inadequat” dels criteris, i va detallar que a part d'atendre els mecanismes que exposa les Balears per millorar la seva situació en finançament autonòmic -que han estat reconegudes pel Govern- el seu partit exposa altres criteris. Al seu torn, va criticar que el Senat debati ara sobre la conveniència de posar criteris des de la Cambra Alta a la reforma quan és el moment del Govern i dels negociadors, en qui s'han de confiar.
Finalment, Sampol va censurar que en la seva esmena el PP introduís el concepte de dispersió del territori i no el de la insularitat -malgrat que està recollit en el model actual-, censurant que el PP digui que la seva proposta suposa un “aprimament de l'Estat” perquè es refereix a una part important d'ell: les autonomies. “Estat som tots. O potser els Governs autonòmics són estrangers?”, va emfatitzar. "Què tenen en contra de les Balears?", va afegir.
