El Govern ha sol·licitat un informe als serveis jurídics de la Comunitat sobre les conseqüències de convocar eleccions anticipades –una potestat del cap d’Executiu autonòmic que ara és possible després de la reforma de l’Estatut d’Autonomia– i sobre com afectaria això els consells insulars.

La consulta, que es pretén que sigui discreta i sense transcendència pública fins que el president Antich tingui sobre la taula les conclusions, parteix dels dubtes que genera una disposició transitòria, la setena, sobre si la convocatòria de comicis avançats al Parlament implicaria haver-ho de fer als consells. Ara, també amb el nou Estatut, els governs insulars es trien en llistes separades.

Nova llei electoral

L’informe jurídic encarregat ha d’interpretar ara el text estatutari i dictaminar si el Parlament autonòmic hauria d’aprovar una nova llei electoral per assegurar-se que no seria necessari que els consells insulars fossin "dissolts" alhora per una convocatòria anticipada.

El president del Govern, Francesc Antich, ja ha parlat d’aquesta qüestió amb la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, i amb els presidents de les altres institucions insulars. L’exdirigent del Consell de Menorca i actual portaveu i consellera de Treball i Formació, Joana Barceló, també n’ha estat informada.

Un altre òrgan que ha estat consultat és la Mesa del Parlament que presideix Maria Antònia Munar. La qüestió s’ha tractat ara, però segons s’ha precisat a aquest diari, aquesta consulta jurídica s’hauria fet de totes maneres. No obstant això, és evident que ara s’ha decidit avançar la petició de l’informe.

L’esmentada disposició transitòria estableix que els consellers insulars s’han d’elegir, fins que s’aprovi la nova llei, "coincidint amb la data de l’elecció dels membres del Parlament", però no queda clar si aquesta data, fins ara inamovible cada quatre anys, ha d’anar lligada a un possible avançament de les autonòmiques.•