cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
20°

Els mallorquins volen més inversió per a Normalització Lingüística

El resultats de la votació per internet per fer uns “pressuposts participatius” del Consell amb vista al 2009 reflecteixen la predilecció pels programes dels departaments de Cultura i Medi Ambient

El Consell de Mallorca decidí enguany demanar l’opinió dels ciutadans per fer-los partícips de l’elaboració dels seus pròxims pressuposts per al 2009. I els mallorquins han començat a contestar. Fins ara, en aquesta votació popular a través d’internet que s’acabarà el proper diumenge, els mallorquins demanen més inversió per als departament de Cultura i Medi Ambient. La meitat de les votacions són per a aquestes àrees, dirigides pel Bloc i UM respectivament.

Sota el lema "Pressuposts participatius", el departament d’Hisenda i Innovació ha habilitat a través de la web del Consell una votació on els ciutadans poden escollir fins a cinc programes econòmics diferents —on es recullen les anomenades partides dels pressuposts— d’un total de 82 de tots els departaments —12— de la institució. El compromís és reforçar econòmicament en els pressuposts de l’any que ve aquells programes que obtinguin més vots.

Els programes del departament de Cultura que dirigeix la vicepresidenta Joana Lluïsa Mascaró (Bloc) obtenen fins ara el 27,6% del total de les votacions. Normalització Lingüística (6,4%) és el que rep més suports per veure incrementada la seva partida econòmica per al 2009. En aquest mateix departament, els de Cultura (5,1%), Biblioteques, Museus i Arxius (4,3%), Promoció Cultural (3,7) i Patrimoni Històric (3,2) son els altres més votats.

L’IMAS, en segon lloc

El segon programa més votat amb diferència és l’aportació a l’Institut de Mallorca d’Afers Socials (IMAS), amb el (6,2%) dels vots, que és l’única àrea de Benestar Social que dirigeix el socialista Jaume Garau. En aquest sentit cal tenir en compte a l’hora d’interpretar les votacions que els internautes tenen cinc possibilitats de votació i que hi ha departaments com aquest amb només un programa disponible, o només amb dos, com els de Territori o el de Joventui i Igualtat, mentre que altres com el de Presidència disposen de fins a 14 possibilitats diferents.

Pel que fa al segons departament més votat, el de Medi Ambient en mans de Catalina Julve, els votants fins ara han demanat més inversió per als programes de Protecció i Millora del Medi Ambient i la Natura (5%), la xarxa de Refugis del Consell (4,1%), les Finques Públiques (3,9%) i la Gestió de Residus (3,4%).

A molta distància, els programes de la Conselleria Insular de Presidència se situen el tercer lloc global de les votacions amb un 8,5% dels vots. En aquest cas, el gran nombre de possibilitats de votació és evident que influeix en el resultat perquè el programa més votat del departament que dirigeix el socialista Cosme Bonet és Investigació Aplicada amb només un 2 per cent dels suports a través d’internet.

En qualsevol cas, el sistema de votació que s’ha fet servir per a aquest primer intent de rebre aportacions ciutadanes per elaborar els pressuposts de la institució ha estat qüestionat dins alguns departament del Consell. Així, es considera que només oferir la possibilitat de votar programes econòmics ja establerts retalla molt la intenció ‘participativa’ perquè els ciutadans no poden fer aportacions noves ni concretar les seves necessitats sobre les inversions que s’haurien de fer.

La petita mostra de resultats, que fins a divendres passat no arribava a 600 vots, demostra que que s’hauran de cercar altres fórmules perquè l’opinió que rebi el Consell dels ciutadans sigui més representativa i fiable.

El programa anomenat Serveis Generals, adscrit al departament d’Hisenda i Innovació, tanca fins ara el llistat dels que només han rebut un vot, on també hi ha altres programes significatius perquè hagin rebut un suport com Gabinet de Premsa, Grups Polítics, Deute —destinat a l’amortizació dels préstecs bancaris—, i el servei de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV).

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Arnau, fa mes de 15 anys
Salvar Mallorca vol dir tenir cura de la llengua i del medi ambient, sense aquesta sensibilitat res podrem mai fer de bo.
Valoració:0menosmas
Per Voltor Negre, fa mes de 15 anys
Mateu, sense recursos no hi ha res,...
Valoració:13menosmas
Per Mateu, fa mes de 15 anys
Per normalitzar la llengua no fan falta mes recursos. Únicament sa de fer feina seriosament i esperar a que arribin el resultats.
Valoració:-8menosmas
Per A. RIERA, fa mes de 15 anys
ES MOLT IMPORTANT TENIR MES RECURSOS PER NORMALITZAR LA NOSTRE LLENGUA
Valoració:12menosmas
Per Tomeu, fa mes de 15 anys
"Participant", això mateix había dit! Es massa prest per treure-hi conclusions. S'haria d'esperar que més gent votès.
Valoració:1menosmas
Per participant, fa mes de 15 anys
Quin interval de confiança té cada percentatge, donats els participants i la població total? Segur que 120 persones no és una mostra suficient per a dir res sobre l'opinió d'una població de devers un milió? Me pareix que s'han de fer aquests números -jo no en sé, em sap greu-, abans de dir si és o no és significativa perquè a un li ho sembla o li agraden o li molesten els resultats.
Valoració:6menosmas
Per Crits, fa mes de 15 anys
Lo que no fa cap falta ni una és haver de finançar amb doblers públics es càrrecs interns des partits que cobren com si fossin assessors des grups parlamentaris. Com pot ser que tenguin temps per a fer d'assessors an es Parlament mentre fan ses feines des partit? Això és, sezillament, frau. Es doblers públics no estan per això. I es lladres que s'els enbutxaquen haurien d'anar tots a sa presó.
Valoració:19menosmas
Per Cognon, fa mes de 15 anys
A Maquiavel: També tenim l'espècimen que viu aquí i d'aqui, i se sent un "conquistador" com els qui fa cinc-cents anys desembarcaven a les Índies i que no constituien precisament la crêm de la crêm social.
Valoració:20menosmas
Per Maquiavel, fa mes de 15 anys
El fet de viure del turisme i del comerç fa que el turista o el comprador no tingui interés en aprendre l'idioma propi de les Illes, que, no ens enganyem, històricament ha estat el català, diges-li com vulguis dir-li.
Els qui només són a les Balears per guanyar doblers, sous, peles, passen de saber el català. Un anglés macarrònic és suficient per fer de cambrer o tenir un petit negoci de souvenirs. Un castellà primari, per treballar a la construcció.
Sembla que l'idioma de les Illes sigui només el parlar aborígen, dels nadius, dels antics, dels passats de moda. I és a l'inrrevés: fixeu-vos-hi que l'educació comença pel respecte a la societat amb qui convius.
Si les Illes Balears fòssin un Estat, no hi ha cap dubte que el català seria respectat, com el txec, el francés, l'italià o el finés.
Malgrat que, de fet, sigui l'anglés, encara que malparlat, l'idioma que sembla el comodí, el que fa les funcions de que fa temps s'anomenava esperanto. Qui parla avui l'esperanto?
Valoració:41menosmas
Per AMH, fa mes de 15 anys
Es possible que l'enquesta no sigui representativa, però no estic d'acord en que no sigui un tema important... la normaització lingüística va lligada al treball d'integració social de la immigració, i això davant una situació de crisi és molt important...

Els recursos crec que s'haurien de dirigir cap a una formació que permeti a la gent cercar noves formes de subsistència/treball, i per això és importat que puguin parlar i entendre la llengua del país.
Valoració:23menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente