El Bloc ha decidit apostar per allò que en gestió política l’ha distingit sempre de la resta de formacions: l’absència de presumptes grans casos de corrupció entre les seves files. Després de proposar fa unes setmanes que l’Agència Tributària investigàs els increments patrimonials desmesurats i injustificats de polítics de Balears durant els darrers anys, ahir la coalició anuncià que feia públiques –penjant-les a la seva web i lliurant-les a la premsa– les declaracions dels seus càrrecs institucionals executius.
Els consellers en el Govern, Fina Santiago, Gabriel Vicens i Francesca Vives; els del Consell, Joana Lluïsa Mascaró i Joan Lladó, i la regidora a l’Ajuntament de Palma Nanda Ramon participaren ahir juntament amb els portaveus parlamentaris Gabriel Barceló i Miquel Àngel Llauger en la presentació d’una "mesura simbòlica per la transparència en la gestió política". Els absents ahir, Miquel Rosselló, en el Consell, i Eberhard Grosske i José Manuel Gómez, a Cort, també han publicat les seves notificacions patrimonials.
Llauger recordà que els càrrecs institucionals ja tenen l’obligació d’enregistrar a l’inici de la legislatura les seves declaracions, però que no es fan públiques. "És una mesura opaca, perquè queda dins un calaix", considerà. Els càrrecs del Bloc també s’han compromès a tornar a manifestar el seu patrimoni quan acabi la legislatura per avançar en transparència.
Pressió als socis del Pacte
El líder de la coalició, Gabriel Barceló, no amagà que aquesta nova passa respon a la intenció que els socis del Pacte, els socialistes i UM, acceptin el seu suggeriment de dur al Parlament una proposició que no fos de llei perquè l’Agència Tributària col·labori en la investigació de possibles enriquiments il·lícits per part de polítics en els darrers anys. Fins ara només el PP, assetjat per diverses investigacions, els ha donat suport i resta pendent consensuar dins el Pacte un pronunciament conjunt per elevar-lo al ple del Parlament, davant una primera resposta freda del PSIB i UM.
Ahir també es recordà que al final de la legislatura passada, quan s’exigien explicacions a Jaume Matas per la compra del seu "palau" –l’expresident només arribà a fer pública la seva declaració de renda–, es creà en el Parlament una "Oficina de transparència" que finalment no tengué competències ni operativitat.
"Són necessàries mesures exemplars com aquesta", defensà Barceló. "L’inici del curs polític ve marcat pel descobriment de diferents casos de presumpta corrupció política que afecten diferents membres de l’anterior Govern del PP", apuntà, "i cal recuperar la confiança dels ciutadans en els polítics".
