El Grup de Delinqüència Organitzada i Antidroga de la Policia ha posat en mans de la Fiscalia Anticorrupció les primeres conclusions extretes de l’anàlisi de documents que l’exbatle d’Andratx Eugenio Hidalgo intentà destruir, com també d’altres documents informàtics intervinguts a l’ordinador d’un dels empresaris imputats en l’operació Voramar, Manuel Zapata.
La Policia assegura que gràcies a la documentació reconstruïda queda demostrada la presumpta "relació delictiva" entre l’empresari, l’exbatle i Jaume Gibert, exzelador municipal d’Andratx.
Part de la documentació analitzada, a la qual ha tingut accés dBalears, és un seguit de fulls de càlculs informàtics en què Zapata detalla tots els costos de diverses obres que estava realitzant a Andratx. En els documents l’empresari preveu pagaments de presumptes comissions il·legals a Hidalgo i a Gibert per valor d’entre 10 i 15 milions de pessetes.
Els investigadors de la Policia relacionen els pagaments amb operacions urbanístiques que vinculen l’exbatle Hidalgo, l’empresari Zapata i l’exzelador Gibert.
Aquestes operacions haurien pogut ser demostrades, en part, gràcies a extractes recuperats de papers que Hidalgo llançà al fems, destruí o cremà just abans de ser detingut el 27 de novembre de 2006.
Anotacions "sorprenents"
Entre els documents recuperats del fems d’Hidalgo hi ha un contracte de compravenda de solars a una societat de Zapata, Prollamp de Ponent SL. D’aquest contracte s’extreu amb claredat que durant l’operació s’efectuà un pagament de 227.000 euros sense informar-ne Hisenda.
A més, als investigadors els ha "sorprès molt" una sèrie d’anotacions en documents comptables de l’exbatle d’Andratx en els quals preveu partides "poc lògiques en una promoció immobiliària". Com ara, el doble pagament de serveis de "gestió", 15 milions de pessetes pel Govern i 21,6 milions de serveis postvenda.
A més, el 6 d’abril de 2004, el mateix dia en què Hidalgo també comprà 33 participacions a Prollamp de Ponent SL, Zapata féu una operació idèntica amb Antònia Garí Riera, esposa de Jaume Gibert i considerada per la Policia com una "testaferro". Tant Hidalgo com Gibert acabaren venent les seves participacions un any després i ho feren pel doble del preu al qual les havien comprades.
A partir de l’anàlisi i comparació entre documents de diferents operacions urbanístiques, com també de la contextualització de les dates en què tot fou gestionat (entre 2003 i 2005), el Grup de Delinqüència Organitzada conclou que les irregularitats en les operacions de compravenda estan relacionades amb una llicència urbanística atorgada a una altra societat del promotor Manuel Zapata, Marmacen Sol SL.
Un dels documents analitzats demostra de manera diàfana que Zapata era conscient que, allà on pretenia dur a terme una promoció immobiliària a través de Marmacen Sol, la qualificació urbanística dels terrenys no estava gens clara. Malgrat tot, Zapata hauria comprat el solar perquè sabia perfectament que acabaria aconseguint-ne la llicència.
En aquesta subtrama del cas Andratx, el paper de Gibert fou, de nou, el de fer els ulls grossos davant les negociacions de l’exbatle amb empresaris. Per això, segosn dedueixen els investigadors policials, també era premiat.
