El president del PP, Mariano Rajoy, i les principals associacions de jutges han criticat avui la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón d'obrir una investigació sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme.

Després de presidir la reunió del Comitè Executiu del seu partit, Rajoy ha dit que no és partidari de “reobrir les ferides del passat, ho faci qui ho faci”, per considerar que és una cosa que “no condueix a res”.

L'eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja ha qualificat de “disbarat” la decisió de Garzón i ha afegit que li sembla un “enorme error” perquè és “llançar pedres contra la nostra pròpia teulada”, després d'haver indicat que la Llei de Memòria Històrica aprovada pel Govern era una de les “més pernicioses”.

Les associacions judicials han qüestionat que s'investigui judicialment el nombre de desapareguts durant la dictadura franquista. El portaveu de Jutges per a la Democràcia (JpD), Miguel Angel Jimeno, veu difícil que prosperi la investigació de Garzón i que aquesta pugui concloure en una acusació per delicte.

Jimeno, que ha defensat el dret dels familiars de les víctimes a saber “on es troben els seus morts”, ha qüestionat no obstant això que això es faci a través d'un procés judicial, ja que segons la seva opinió hauria de ser l'Executiu el que el dugués a terme.

Segons el representant de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), Antonio García, les investigacions penals no són previstes per donar lloc a l'obertura de causes generals. El portaveu de l'APM -majoritària en la carrera judicial- ha recordat que una investigació penal ha d'estar emmarcada en unes coordenades de concreció i desenvolupar-se sobre la base d'uns fets que presentin aparença delictiva.

Lorenzo del Río, portaveu de l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitòria (AJFV), ha posat èmfasi que li causa sorpresa que s'obri la via penal per a la identificació de persones o de fosses, quan això “perfectament es podia veure en la via administrativa i haver-hi un impuls polític per a aquesta matèria”.

Per la seva part, la Junta de Jutges Centrals de l'Audiència Nacional s'ha dirigit al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per les opinions “injustes i arbitràries” que, segons el seu parer, aboca avui “El Mundo” sobre la decisió del jutge Garzón d'indagar sobre el nombre de desapareguts en el franquisme.

A l'acta de la Junta, a la qual han assistit tots els jutges d'instrucció d'aquest tribunal excepte Garzón, els magistrats han acordat per unanimitat traslladar la seva queixa a l'òrgan de govern dels jutges, perquè consideren que el contingut de l'editorial del diari “excedeix dels límits a la crítica de les resolucions judicials”.

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha indicat que les actuacions de Garzón mereixen “una consideració de respecte” per part de l'Executiu, en garantia de la independència de poder judicial, pel que el cap de l'Executiu no ha estimat oportú fer valoracions sobre això.

Ha recordat la Llei de memòria Històrica, que “amplia i reconeix drets a les persones que van patir com a conseqüència de la Guerra Civil i la dictadura” i que estableix la col·laboració de les administracions públiques amb les famílies per a la localització dels seus éssers volguts desapareguts.

Garzón ha donat un termini de quinze dies a les associacions de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme que han presentat denúncies al seu Jutjat perquè li facilitin una relació dels desapareguts i a la seva possible ubicació.

Els alcaldes de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid han expressat la seva disposició a col·laborar amb el jutge de l'Audiència Nacional per notificar-li el nom de les persones enterrades en fosses comunes de les seves localitats a partir del 17 de juliol de 1936.

El Govern català, per la seva part, ha valorat positivament la iniciativa de Garzón, que també ha estat aplaudida per Amnistia Internacional, per considerar-la “un pas més perquè les víctimes de greus violacions de drets humans durant la Guerra Civil i el franquisme puguin tenir accés a la veritat, la justícia i la reparació”.