L'Ajuntament de Manacor va anunciar l'any passat que instal·laria una escultura per a retre homenatge al tenista Rafel Nadal. Segons varen explicar, els portaveus de tots els grups parlamentaris i el batle, Miquel Oliver, ho varen decidir després de la victòria de Nadal al Roland Garros.

Aquest mes de març, s'ha fet públic que el batle de Manacor s'ha reunit amb el tenista i que aquest ha aprovat la idea d'una escultura prevista a la plaça del Palau i mirant cap a la casa familiar de Nadal. Una vegada donat el vistiplau, el batle apunta que ara «es posaran en marxa tots els tràmits perquè sigui una realitat».

Sobre aquest tema, s'ha pronunciat el col·lectiu de dones de Manacor N'Espardenyeta, des d'on han emès un comunicat on deixen clar una sèrie de punts:

• L’Ajuntament és una administració pública i com a tal, directament o indirecta, el seu pressupost és fruit de les aportacions de tota la ciutadania.
• L’Ajuntament actual és formalment d’esquerres o al manco moltes vegades ho manifesta verbalment.
• La política pública té el seu màxim exponent en la manera en què es gasten els doblers públics, quines són les prioritats de l’equip que governa.
• Les persones urbanes vivim en autèntiques caixes de ressonàncies de les conquestes intel·lectuals, artístiques, humanistes, culturals (Steiner dixit). I és així perquè normalment dedicam els noms dels carrers i places, escultures i plaques dels espais públics a recordar i agrair les aportacions de les persones a cada ciutat.
• El tenista, campió indiscutible, ja té molts d’espais de reconeixement i molta propietat privada on es pot col·locar la seva figura, que li permet assedegar la seva vanitat amb escreix. I si es tracta de posar en relleu els grans valors de l’esforç, la perseverança i el sacrifici que volen justificar l’homenatge, tenim clar que, primer, ja han estat sobradament retribuïts i, segon, amb un greuge comparatiu als mèrits d’altres ciutadanes i ciutadans que els han aplicat a activitats de més valor col·lectiu. Sense deixar de banda els factors alienants de l’esport d’elit.
• Posar la seva escultura a un espai públic de la nostra ciutat, a instància
  de l’Ajuntament i amb doblers públics, no és pedagògic.
• Aquesta persona a més, també forma part d’un grup absolutament privilegiat tant a nivell econòmic com de tracte de favor per distintes instàncies publiques: lleis i normes urbanístiques ad hoc que han afectat al principi constitucional d’igualtat. No és coherent amb els valors que s’han de de procurar transmetre des de l’administració i que pensàvem que eren els dels partits polítics que actualment governen.
• Nosaltres en aquesta decisió no hi veiem el foment de les aportacions per la millora de la vida col·lectiva, ni dels valors de la justícia, la solidaritat, la igualtat ni, en definitiva, de cap valor ètic dels que són claus per a la transformació social.

Finalment, per al col·lectiu N'Espardenyeta dur endavant aquesta decisió seria «augmentar el cantó obscur del lloc de memòria que són totes les ciutats».