muy nuboso
  • Màx:
  • Mín:

Finalitzades les tasques d’excavació al cementeri d’Inca

Les tasques d’excavació i exhumació al cementeri d’Inca per part de l’equip tècnic d’Aranzadi han finalitzat. La intervenció, inclosa dins el tercer Pla de Fosses del Govern, ha realitzat sondejos a dues parcel·les: la parcel·la central esquerra, segons s’entra al cementeri, i una altra parcel·la final, també ubicada al costat esquerre.

A la parcel·la central és on els tècnics d’Aranzadi han localitzat les restes d’un individu que podria ser l’artiller Joan Mut Jaume, atesa la posició del cos, l’edat i la vestimenta militar. El cos s’ha localitzat a l’indret que indicava la seva causa judicial, però no s’han trobat ni projectils ni amb l’exploració de camp s’ha detectat cap trauma perimortem. Per tant, ara s’espera que l’estudi antropològic pugui aportar més informació de cara a una possible identificació, que no serà completa fins que s’apliqui el protocol d’ADN. Entre la vestimenta d’aquest individu s’han localitzat unes polaines militars, així com subjeccions d’una guerrera militar.

Els arqueòlegs han excavat també el sondeig número 2, ubicat a la parcel·la final del costat esquerre. En aquest indret només s’han localitzat enterraments ordinaris antics.

Cal assenyalar que aquesta ha estat la segona actuació que la Direcció General de Memòria ha dut a terme dins el tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, a partir d’una proposta d’intervenció aprovada per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears divendres passat, 14 de gener.

El Pla d’actuació

La intervenció al cementeri d’Inca tenia com a punt de partida la recerca de Joan Mut Jaume, un soldat d’artilleria de la caserna General Luque d’Inca, segons recull el Diccionari Vermell. Va ser condemnat a mort i l’afusellaren. Tenia 19 anys i era originari de Llucmajor. Segons la causa judicial 1049/36, el seu cadàver va ser traslladat al cementeri de la ciutat d’Inca el 5 de novembre de 1936, on va ser enterrat.

Segons la informació analitzada —notes de l’enterrador del cementeri d’Inca en els anys 30 del segle XX, dels documents de la causa judicial 1049/36, de les ordenances municipals vigents en el moment de l’afusellament i de la interpretació dels plànols del cementeri—, Joan Mut estaria enterrat a la parcel·la central esquerra, segons s’entra al cementeri. Amb tot, no es descartava una segona possibilitat, la que apuntava la fitxa de la fossa comuna d’Inca, dins el Mapa de Fosses de Mallorca, que ubica l’enterrament a la parcel·la final del costat esquerre. Aquesta possibilitat ha quedat descartada amb l’excavació del sondeig 2.

L’excavació s’ha dut a terme amb mitjans mecànics en els estrats més superficials, sota la supervisió de l’equip arqueològic i la direcció tècnica del doctor en arqueologia Nicolau Escanilla, membre de l’equip d’Aranzadi.

El tercer Pla de Fosses

El tercer Pla de Fosses del Govern durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes Balears. Actuacions que executarà la societat Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears. La primera intervenció ha estat la segona fase de Son Coletes, a Manacor, on ja han finalitzat les tasques de camp i en aquests moments es realitzen les anàlisis antropològiques.

La intervenció d’Inca és la segona que es posa en marxa dins el Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 que impulsa el Govern de les Illes Balears. També estan previstes intervencions al cementeri nou de Sant Francesc de Formentera; la tercera fase del cementeri de ses Figueretes d’Eivissa; el cementeri de Selva, el cementeri de Mancor de la Vall i el pou de Son Danús, a Santanyí.

El Pla es completa amb la realització de sis estudis històrics, que durà a terme l’empresa ATICS, SL, i que se centraran entorn de la fossa comuna de Capdepera; el cementeri de Petra; el cementeri de Palma (carrer de Sant Silvestre); el cementeri de Porreres; el cementeri de Muro, i la fossa de Cala Sant Vicenç, ubicada a Pollença. També serà ATICS qui durà a terme la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.