El Servei de sanitat forestal de la Conselleria de Medi Ambient i Territori ha col·laborat en un estudi sobre la presència del banyarriquer ('Cerambyx cerdo') a la comuna de Bunyola que s'ha presentat, aquest dissabte, en el marc de les VI Jornades d'Estudis Locals del municipi.
Aquest treball del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears (UIB), es produeix en el marc de col·laboració interinstitucional per a impulsar estudis a diferents indrets d'utilitat pública dins l'àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. El treball de camp es va realitzar entre el 10 de maig i el 30 de juliol d'enguany.
L'estudi ha permès establir que, a la zona d'estudi, la presència del banyarriquer es va començar a detectar unes setmanes més tard de l'habitual que en altres zones estudiades del Paratge Natural, una informació que serà clau per a la gestió de l'espècie els propers anys a la zona. I és que, segons han explicat, és molt important instal·lar els trampejos en el moment de la primera detecció, per poder capturar el major nombre possible de mascles primerencs i evitar així que tot d'una que comencin les femelles aquestes puguin ser fecundades.
Al llarg de tot el període d'estudi es varen marcar individualment 120 exemplars adults vius. De tots ells se'n recapturaren un total de 21. Més del 80% de les recaptures es realitzaren a un radi inferior als 500 metres des del punt d'alliberament i d'aquest prop del 60% de les captures es realitzaren en un radi inferior als 250 metres. Destaca el fet que un exemplar va recórrer una distància de gairebé 1500 metres, el que posa de manifest la capacitat de dispersió dins la Comuna de Bunyola. Aquest fet pot influir en la gestió de l'espècie en el sentit de què les mesures no s'haurien de limitar a les zones amb major nivell d'afectació, sinó que s'haurien de realitzar de manera integral dins l'àmbit de tota la finca.
El banyarriquer és un coleòpter de la família dels 'Cerambycidae' i constitueix un dels principals factors d'amenaça de l'alzinar. La femella de banyarriquer després d'aparellar-se diposita els ous sota l'escorça o en petits forats i en eclosionar les petites larves penetren cap a l'interior del tronc on podran viure fins a quatre anys. Allà consumeixen la fusta produint galeries que perforen el tronc. Aquestes perforacions afecten el transport de nutrients procedents de les arrels cap a les fulles. Per altra banda, aquestes perforacions són una via d'entrada de patògens i paràsits com ara determinades espècies de fongs que contribueixen a agreujar l'estat sanitari de l'alzina afectada per banyarriquer.