1.- Soc ciutadà de Mallorca i en Bauzà no és el meu president.
2.- Es el presindent de una minoria que varen pasar per les urnes i el varen votar enganats per unes promesses que no ha cumplit.
3.- No estima la cultura ni els ciutadans de les illes.
4.- El seu interés és figurar a Madrid, per la qual cosa a de dir AMEN al PP canyí
5.- Des de que és president, no l'han volgut per lloc. S'hagut d'amagar, aguantar esbroncades, cridades i demés
6.- Ha fet cridar policies forasters per reprimir al seu poble
I QUE ESPERA ARA AQUEST BRETOL....QUE EL CONVIDIN??? AU VES.

També pot respondre a que sa gent té interés a no tenir un atac sobtat de vomitera

Pompeu fabra en el 1918 cogió la gramatica occitana , la gramatica provenzal y la gramatica balear (mallorquina) y fue copiando palabras occitanas , palabras del provenzal y 600 expresiones mallorquinas. El catalán es un dialecto del occitano , provenzal antiguo y balear. Por decirte que cataluña no fue una comunidad autonoma hasta 1586 , antes era simplemente la frontera de aragón , y en cataluña se hablaba el aragonés , los catalanes usan la bandera aragonesa , la quatribarrada

http://www.youtube.com/watch?v=iqZR6vIOWFc&feature=share

Apreciat Jeròni. no soc del PP però t'he defensat més d'una vegada. sols vull dir-te que me sab greu veurer-te defensant un impresentable. En Bauzà no ha mostrat mai el mínim d'estima cap a la nostra llengua i amb la defensa que tu fas d'ell que tant odia tot lo nostro, empitjores molt l'estima que te tenim molta gent.

Cadascú convida qui vol a les festes del seu poble. Ja decidirà el poble, quan es facin eleccions, si la decisió presa pels seus batles ha estat adient o no. Mentrestant, si la màxima autoritat municipal ha pres aquesta decisió ha de ser respectada.

Però Jaume! D'on vos heu tret totes aqueixes bajanades? Tot això que deis són mentides propagades pel "Círculo" per intentar convèncer-nos que no tenim cap lligam amb Catalunya. I no tenen cap fonament històric. Si no voleu passar per ignorant, i fer el ridícul, deixau-los anar i escoltau els historiadors i els lingüistes de veres, que n'hi ha molts i bons, i que fan feina per a dignificar la nostra llengua i el nostre poble.

No volem que la gomina mos esquitxi.

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

EL RÉY JÀUME I Y SA LLENGO ROMANS MALLORQUÍ.
Durant sa dominació mòra, que durà uns trecens añs, es gros d’es pobble va seguí xerrand es romans mallorquí, y degud an assò, En Jàume I cuand arribà a Mallorca no tengué cap probbléma idiomàtic a s’hòra de conversà emb so pobble natiu, però si que va havê de mesté un jodío de Zaragossa versad en llengo àrabé, cada pic que va havê de xerrà emb so Walí de Palma. Sa pròva més irrefutable de qu’aquí se xerràva romans mallorquí la tenim en lo escrit en es Llibre d’es Fets, escrit en priméra persona p’es pròpi Jàume I, que mos dona conte que no va tení que mesté cap intérprete d’àrabé emb en Alí de Sa Paloméra, ni emb En Ben Abêt. Ni en tenguéren de mesté cap, es bal·les que, a instanci d’es pròpi pobble mallorquí va anomenà molt antes de conquistà Palma.

Llibre d’es Fets.
Emb en Jàume I mos arribà es romans llemosí empleyad desd’es mitjorn de Fransa fins a Valènci, es romans aragonês y es romas castellà. Y com que no hey hagué cap repoblació de cap casta, es pobble baléà, va seguí xerrand com eu havía fet fins llevonses. Ademés que, fins a n’es siggle vint, es noranta per cent de sa pobblació éra analfabèta; lo que mos demostra que durant tots aquets sètcens añs passads desde sa conquista, éra d’el tot impossibble p’es total de sa pobblació aprende una llengo forastéra si no s’anava a escòla. Y no va essê fins a n’es siggle vint que s’obbligà anarhí fins a s’edat de 14 añs. Per consiguient es Llemosí ha quédat escrit a n’es documens, però no éra ni ha estad may sa llengo d’es pobble.
A s’època d’En Jàume II de Mallorca, sa nostra llengo ja se va mostrà formada, estructurada, emb sos escrits d’en Ramón Llull, empleyand com ês natural, es pronoms, artículs y altras paraulas esclusivas de Baléàs, tals com: Nostro, vostro, llengo, hòmo, sa, orde, l’ey, servici, etc. Essend una falsedat històrica-llingüística presentà a n’en Llull còma autó de català. Perque lo cért ês que escrivía en Mallorquí. S’autorisàda veu de don Pèp Vidal y Ròca, Llissenciad en Teología per s’Universidat Gregoriana y en Filología Hispànica per s’Universidat de Barcelona, Llullista y Membre de sa “Maioricencis Schola Lulista”, diu: “Es catalanisme d’en Ramón Llull, ês comparabble a n’es castellanisme d’el Cid. O sía, son producte de s’historiagrafía romàntica.” (Historia de Baleares. Diario de Mallorca. Tom III, pag, 971. Palma 1991).
Desde llevonses fins avúy en díe, es pobble Baléà ha seguid xerrand poc més o manco com es siggles passads, efegind paraulas d’altras llengos, sobre tot de sa castellana, a n’es séu lècsic; tal y com correspòn a una llengo viva. Ja més modèrnament n’hi ha efegidas de s’Inglês, llengo de relació internacional grassis a n’es norteamericans y sa séua tecnología.

Millor que no hi vagi, com podrem fer ball de bot amb tot acordonat i envoltats de guarda-espatlles i guàrdies civils? Deixi que ballem a gust, es quedi al consolat i no empreny es bou d'es betlem.