algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
24°

El TSJIB autoritza ara licitar els xibius del Trenc i de les Covetes

21088

S'ha esborrat tot el rastre visual de les construccions il·legals que s'aixecaven a aquest paratge costaner.

Arxiu

Els xibius de les platges del Trenc i de les Covetes podrien obrir relativament aviat. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, l'òrgan judicial que tutela l'execució de la sentència de demolició dels apartaments il·legals, emeté ahir una interlocutòria en què aixeca la suspensió dictada el 6 de març per licitar quasi tots els lots de serveis de les dues platges campaneres.

Per lots de serveis cal entendre els xibius i el lloguer de para-sols i de gandules. El TSJIB autoritza a licitar-los tots exceptuant els dos lots més propers a Torre Marina, la finca on hi havia els 68 apartaments. L'òrgan judicial argumenta que convé mantenir-los tancats "com a mínim" fins que no acabin les feines de condicionament del terreny, que preveuen la descàrrega de prop de 200 camionades de terra.

La suspensió del procés de licitació dels serveis s'acordà a principi de març. Aleshores, l'Ajuntament de Campos es mostrava incapaç de complir els terminis que li marcava la Sala, i l'òrgan judicial, com a mesura de pressió, va paralitzar el procés de licitació. Dos dies després, 200 campaners es manifestaven contra la decisió. En l'àmbit jurídic, el Consistori campaner va al·legar contra la decisió presa per la Sala, però aquesta la rebutjà.

La gerent de la Federació Hotelera de Mallorca, Inmaculada de Benito, també expressà el desacord del sector que representa, però féu arribar el seu parer al Tribunal a través de Mauricio Rovira, comissari de l'execució de la sentència i conseller insular d'Urbanisme. En la interlocutòria d'ahir, el TSJIB li ho retreu: "No sabem per què, però la Federació ha eludit l'única via possible de relació amb el Tribunal", assenyalen, i recorden que si hagués demostrat tenir-hi un interès legítim s'hauria pogut personar a la causa.

Una de les molèsties més greus que ha ocasionat la suspensió del procés de licitació és la brutor que s'hi ha acaramullat. La neteja dels dos arenals està lligada a l'obertura dels xibius i al lloguer de para-sols i gandules. Com que no obrien, ningú no les netejava. Cal assenyalar, però, que ni l'Ajuntament de Campos ni cap altra administració no ho han volgut fer. Aquesta setmana, algú -probablement els usuaris- col·locà un cartell a l'entrada a la platja demanant als banyistes que mirin de no fer brutor i que recullin i s'emportin la que generin.

L'aixecament de la suspensió ha de permetre ara continuar el procés administratiu de licitació, i no caldrà reiniciar-lo de bell nou. Les empreses ja formularen aleshores les seves ofertes. Ara s'haurà de convocar la mesa de contractació, obrir els sobres i adjudicar els lots a les ofertes més avantatjoses. Cal recordar, així mateix, que l'Ajuntament de Campos esperava obtenir uns ingressos superiors als 1,2 milions d'euros pels serveis. De tota manera, cal pressuposar que aquest preu s'haurà de renegociar a la baixa, atès que els serveis s'hauran pogut oferir durant un període de temps inferior al previst inicialment.

Atès que la licitació quedà a mig fer, doncs, és possible que els xibius puguin obrir d'aquí a quinze dies o tres setmanes. Els adjudicataris també hauran d'assumir la neteja dels arenals.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 9 anys

Ya puestos a evitar "Es Trenc" y "Ses Covetes", podríais escribir "La Raja" y "Las Cuevecitas". Sería intolerable que a uno le tomen por mallorquín, y perdón por el gentilicio, que ya sé que os da sarpullidos. Con este auto-odio, no es raro que sólo sirváis de relleno a un periódico de Barcelona. Rellenar el nacionalismo catalán era toda vuestra aspiración, ya cumplida. Congratulations al diario del Movimiento, del yugo y las flechas a "Els Segadors".

Valoració:1menosmas
Per FAT DE TOT, fa mes de 9 anys

Si s'han d'escriure pardaladas,almenys que sigui pel coneixement i l'art.

Valoració:0menosmas
Per Fart de tot, fa mes de 9 anys

Les Covetes de Mossèn Ricardo i altres situades al País Valencià, entren en l’actualització de l’art rupestre de la província de València, este fet s’ha materialitzar en una base de dades on es recull la informació necessària per una correcta protecció. Els treballs també han permès no sols corregir dades i incorporacions de nova documentació del jaciments d’art rupestre coneguts, si no que documentar-ne de nous. Cal destacar la troballa de trenta-huit nous abrics, dels quals trenta amb gravats rupestres.

Valoració:1menosmas
Per Fart de tot, fa mes de 9 anys

Les Covetes de Mossèn Ricardo i altres situades al País Valencià, entren en l’actualització de l’art rupestre de la província de València, este fet s’ha materialitzar en una base de dades on es recull la informació necessària per una correcta protecció. Els treballs també han permès no sols corregir dades i incorporacions de nova documentació del jaciments d’art rupestre coneguts, si no que documentar-ne de nous. Cal destacar la troballa de trenta-huit nous abrics, dels quals trenta amb gravats rupestres.

Valoració:1menosmas
Per Fart de tot, fa mes de 9 anys

Demà, a trenc d'alba...

Demà, a trenc d'alba, allà on s'esdevé blanca la campanya,
Jo marxaré. Veus tu, jo sé que tu m'atens.
Jo aniré pel bosc, jo aniré per la muntanya.
Jo no puc romandre lluny de tu per més temps.

Jo caminaré amb els ulls aferrats en les meves pensades,
Sense veure res a fora, sense escoltar cap brogit,
Sol, desconegut, l'esquena corbada, les mans plegades,
Trist, i el dia per a mi serà com la nit.

Jo no miraré ni l'or del crepuscle del dia que tomba.
Ni els vaixells de veles a la llunyania descendent vers Harfleur,
I quan jo arribaré, jo posaré damunt la teva tomba
Un ram de flors de boix grèvol i de brucs en flor.


Victor Hugo
(Besançon, 1802 - París, 1885)

Valoració:1menosmas
Per Fart de tot, fa mes de 9 anys

Era àrdua la nit. Era ardu el trenc d’alba

Era àrdua la nit. Era ardu el llostreig. —Amarg suny.
Era fer el granit enfront de l’alba. Era la fi on moria tot anhel.
Tot l’amor de llavors. Tot el dia en la porcellana del tacte.
Eres tu terriblement inclinada, fosca, despullada del vent,
—transparent vaixell, sense ser-ho ja. Rostre sense innocent somrís.
Era el fantasma de nosaltres fet ficció. Era el dissort
De l’amor com una dura pedra encoberta en la fragilitat
de les galtes. Era la pel·lícula irreal a la que juguem—horribles
Ombres en el dolor d’ambdós —matolls de fatiga, pàl·lida sal
respirada als ulls, o potser magma, acumulat en tanta deshora
Cansada d’espera. La foscor a borbolls com un tren
En marxa damunt dels rails de l’oblit…—ansietat de precipicis.

Era àrdua la nit. Era ardu el llostreig. —La respiració presa.

L'abaltiment s'endredà a poqueta nit. Absoluts, plens,
No poguérem oposar-nos a la seua augusta realitat. Sempre ens mogué
La contrarietat de l’invisible: Sempre ací el destí sense estovalles
A la taula, sempre ací apilotat l’hivern dels contaris.
Sempre triomfant la pena, absorbent la summitat del dubte.
De tanta rotació i tràfec se’ns féu l’abís: —l’edat
Esgarrifada del batec, el rovell inaudit del calendari,
La paraula feta crit, i els somnis com ardorosa brisa de formigues.
Al voltant, de sobte, carrers difusos, carrers disposats al caos:
—ferides on els ocells morien de malaltia, arbres mustigats
On la nit fixava les seues rajoles, sense possibilitat d’escopir
Damunt de les ombres, damunt d’aqueix espectre que imita el nostres passos.

Era àrdua la nit. Era ardu el trenc d’alba. —Jardí perdut.

Mai entre les meues mans no fou més possible la llum. Mai l’ala no fou
Tan profètica al meu camí i, tanmateix, agulla es féu;
Una mena de tortura o simple albelló d’un artifici. Mai
La pluja o el foc no foren cap altra cosa, sinó cendra —cendra, amiga,
On els ulls ensebolien l’arc del cel del vent…
Hi ha una creu a les nines que encalla als ulls. —Adustes
Pàgines com parets es llegeixen a la memòria. Dies sense nassos,
Emergeixen de cambres fosques, —Dies de llavis feréstecs que agonitzen.
Ací el silenci se cerneix com pixum de cadàvers: davall
D’ells, —d’aqueixos espills cristians, cadàvers— la meua veu
Tal volta dirà el teu nom, la meua veu mossegarà el subsòl
I les estrelles. Dirà el teu nom al jardí de la nit, vetlarà
El teu nom i furgarà en la saliva freda del calendari…

Era àrdua la nit. Era ardu el trenc d’alba. Ambdós ho sabérem,
I, tanmateix, els somnis inundaren la sang…

Era ardua la

Valoració:1menosmas
Per Fart de tot, fa mes de 9 anys

Lletra de ''A una oreneta que em desvetllà a trenc d'alba''
Trenc D'alba"

Què saps, dolça amiga de seda,
quan l'alba es comença a daurar?
Què saps de l'ombrívola cleda,
del seu insomni humà?

El liquen, humit d'ombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
però ta cançó m'allunyava
la Son -ocell esquiu.

No saps la inquieta palpebra,
ni el el front al coixí massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre l'alba i el vent.

Valoració:0menosmas
Per Fart de tot, fa mes de 9 anys

Les Covetes dels Moros

Se trata de un grupo de cuevas-ventanas, o cuevas artificiales con orificios en forma de ventana, colgadas a mitad de un acantilado rocoso. Situadas en el Barranc de la Fos, en la vertiente derecha, tan sólo a unos 300 m. al norte del núcleo urbano medieval de Bocairent. Es el grupo más complejo y numeroso, con diferencia, de toda la cabecera del río Clariano, donde hay otros pequeños grupos en los barrancos entre Bocairent, Ontinyent y Alfafara. Es también el más famoso y del que más se ha escrito.

Valoració:0menosmas
Per costelladevadella, fa mes de 9 anys

Les Covetes i el Trenc no ecsisteixen. Si voleu escriura escribiu bé.

Ses i Es. .
Troços de carn batiada!!

Valoració:-3menosmas
Per ianekin, fa mes de 9 anys

Hi ha platges brutes? I no era en Baussà que a la campanya electoral sortia a un video on feia com qui anava a fer net platges juntament amb un equip de "repijis" de les NNGG? Idò ara hi pot tornar, a fer net de veres, i al menys farà alguna cosa ben feta.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente