La crisi del sector de la construcció també passa factura als ajuntaments. Durant els anys del boom, els consistoris es beneficiaren dels ingressos derivats de les llicències urbanístiques. L'aturada del sector, però, es nota en els comptes municipals. En el cas de l'Ajuntament de Marratxí, els ingressos per aquest concepte han caigut fins a un 90% amb la crisi econòmica.

El seu batle, Tomeu Oliver (PP), explicà que en la darrera liquidació, corresponent a l'any 2010, la Sala ingressà 300.000 euros en concepte de llicències urbanístiques. Des de final dels anys 90 fins al 2007, just abans de la crisi, l'Ajuntament de Marratxí ingressava una mitjana anual d'entre 2,7 i 3 milions d'euros per permisos urbanístics.

Marratxí és un dels municipis que més ha crescut durant els anys del boom immobiliari. De fet, segons dades del Consistori, l'any 2000 hi havia 20.900 persones empadronades al municipi. Aquesta xifra augmentà de manera considerable, i el setembre de 2011 el padró se situà en 34,785 residents.

Tanmateix, si bé els nombres posen de manifest que Marratxí és una de les localitats que més va créixer els primer anys de la dècada passada, la caiguda d'ingressos per llicències urbanístiques, amb més o menys mesura, és generalitzada a la majoria de consistoris illencs.

Descens generalitzat
Així mateix, segons indicà Oliver, "la majoria d'ingressos de la Sala han caigut en la mateixa proporció". A més, el batle explicà que a aquest descens generalitzat s'hi afegeix la morositat dels contribuents, "la qual entenc, atesa la conjuntura actual". Aquesta situació afecta els comptes municipals i també cal afegir-hi el deute de 3 milions de Govern, Consell i Estat.
Això no obstant, Oliver assegura que l'Ajuntament de Marratxí "no està amb l'aigua fins al coll" i que, com la resta d'administracions supramunicipals, "s'han de racionalitzar al màxim els recursos". "No gastam ni un euro més del que tenim", sentencià el batle, per qui és "fonamental" adaptar la despesa municipal en funció dels ingressos. En aquest sentit, el pimer edil assenyalà que ja fa temps que el Consistori aplica mesures d'austeritat i que en la legislatura passada l'endeutament financer "es va reduir entorn dels tres milions d'euros". Ara, les prioritats de l'Ajuntament són les urgències socials i l'educació.

Son Macià
D'altra banda, la primera vara indicà que el Consistori no preveu més creixement urbanístic que l'inclòs en les Normes Subsidiàries de 1999. Per això, no s'oposaran al pla parcial de Son Macià, que en aquests moments es troba a exposició pública.