El judici sobre la titularitat del camí de Ternelles no quedà ahir vist per a sentència tal com s'esperava. La complexitat de les investigacions i l'absència d'un dels perits de la part demandant causaren que el jutge que instrueix el cas, Vicente Martínez, ajornàs la declaració del perit fins al proper dia 20 de juliol, la qual cosa suposa que la sentència sobre el cas no es farà pública previsiblement abans d'un mes i mig. No obstant això, ahir acabaren de testificar els principals perits d'ambdues parts i els advocats feren el seu al·legat final per decidir si la Sala de Pollença va actuar de manera correcta quan el 2008 va incloure el camí de Ternelles en el catàleg de camins públics del poble.

En la sessió d'ahir quedà palesa la gran divergència de les actituds que defensa l'Ajuntament de Pollença per una banda i la part demandant, la societat Menani SA, per l'altra. El misser de la societat Menani SA, Joan Socies, sosté que "el camí de Ternelles no és públic perquè quan la propietat de Ternelles comprà el castell del Rei el 1811 a través d'una subhasta n'adquirí també les propietats limítrofes i, com a conseqüència, el camí". Des d'aleshores asseguren que "el camí és privat". Així mateix, la part demandant recalca que la Sala pollenina "no té cap document oficial que acrediti que el camí és públic, perquè no està inventariat ni consta en el registre de la propietat".

Un dels punts que pot decantar la balança de la justícia és el fet que al Pla General d'Ordenació Urbana del 1990, l'Ajuntament de Pollença preveu l'expropiació d'alguns camins privats, entre ells el de Ternelles. Segons el misser Joan Socies, d'aquest fet "s'extreu la conclusió que l'Ajuntament donava per fet aleshores que el camí era privat i per això el volia expropiar". Així mateix, la part demandant insisteix que "durant els darrers 122 anys la Sala de Pollença no ha reclamat la titularitat de la via" i que "la societat Menani SA té nombrosos documents que acrediten la propietat de la finca".

Bé públic

Per l'altre costat, el misser de l'Ajuntament de Pollença Miquel Ripoll assevera que "la compra del castell del Rei i de les finques limítrofes no suposa que el camí hagi de ser privat, ja que una cosa és una propietat i l'altra, un camí". En aquest sentit, Ripoll explica que "segons la llei un bé públic no està subjecte a la normativa registral perquè és imprescriptible, inembargable i inalienable i que no es pot vendre de manera implícita quan es compra una finca".

Un dels principals arguments de la defensa "es que el camí de Ternelles no només s'utilitza per anar al castell del Rei", com assegura la part demandant, sinó que "s'empra també per arribar a la mar, a cala Castells i a l'oratori, i que malgrat que la defensa digui que existeixen dos camins, en realitat només és un que durant el recorregut es bifurca però després es torna a unir". El misser Miquel Ripoll sosté que "la Sala no necessita presentar cap document per demostrar la titularitat del camí perquè no som nosaltres els demandants, però val a dir que el cadastre és només un registre fiscal, res més". Segons Ripoll, "si es vol acreditar la implicació de l'Ajuntament amb el camí s'ha de tenir en compte que l'Ajuntament ha sufragat algunes reformes de la via. De fet, consta que el 1955 la Sala rebé una subvenció que es va destinar a millorar la via".