El conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, ha anunciat que la cova de Vallgornera (amb l'entrada situada a prop de Cala Pi, en el municipi mallorquí de Llucmajor) serà declarada monument natural durant aquesta legislatura per protegir-la. La cova de Vallgornera ja compta amb la declaració de lloc d'interès comunitari, figura europea de protecció, si bé la Conselleria ha considerat oportú tramitar la declaració de monument natural, figura autonòmica, "per la singularitat natural d'aquesta cavitat subterrània a nivell mundial" i per oferir així "majors garanties de conservació i preservació".
Així ho ha assegurat Vicens durant una visita a l'entrada de la mateixa cova amb motiu de la instal·lació, gràcies a un conveni amb la Federació Balear d'Espeleologia, de deu sensors i mesuradors de les condicions de l'hàbitat de la cavitat. L'acord ha suposat una inversió de 57.000 euros. Vicens ha estat acompanyat durant la visita pel director general de Biodiversitat, Vicenç Vidal; el director general de Recursos Hídrics, Antoni Rodríguez; el batle de Llucmajor, Joan Jaume; i pel president de la Federació Balear d'Espeleologia, Guillem Mulet.
Dels deu mesuradors instal·lats, quatre són de les condicions de l'aire (temperatura, humitat i pressió atmosfèrica) que oferiran dades cada 15 minuts. Uns altres quatre sensors es referiran a les condicions de l'aigua, dos externs (que mesuraran la temperatura i pressió) i dos interns (que avaluaran la temperatura, conductivitat, salinitat i nivell). Els quatre sensors d'aigua oferiran dades cada hora. A més, en l'entrada de la cova s'ha instal·lat un anemòmetre, que aportarà dades sobre els moviments d'aire (quantitat, direcció i velocitat), el qual oferirà dades cada 15 minuts. Finalment, també s'instal·larà un mesurador de diòxid de carboni i un altre de gas radó, que oferiran dades mensuals. A tots aquests aparells s'afegiran dues estacions meteorològiques, una a Llucmajor (ja existent) i una altra en cala Pi propera a la cova.
Les dades aportades per aquests aparells serviran per conèixer i necessitar les condicions ambientals actuals i futures de la cova, i, d'aquesta manera, establir evolucions i tendències, així com les condicions ambientals externes que poden tenir incidència. Amb un major coneixement de les condicions ambientals de la cova, tant internes com externes, es podrà disposar d'eines per a una millor gestió de la conservació i manteniment d'aquesta singular i espectacular cavitat subterrània. Les visites a la cova de Vallgornera estan restringides a l'exploració per part d'especialistes i la investigació científica, amb un màxim fixat de sis persones, federades o assegurades, al mes. No es permeten visites públiques ni turístiques, ja que no es poden garantir les mínimes condicions de seguretat.
Descoberta el 1968
La cova va ser descoberta el 26 d'abril de 1968, quan es duien a terme unes obres de perforació d'un pou negre. L'abundància d'espeleotemes de diversos tipus, el gran desenvolupament planimètric de la cova, les morfologies que aquesta presenta i els llacs que ocupen grans extensions de la cavitat han motivat la seva protecció per part de la Conselleria com a lloc d'interès comunitari.
Des del punt de vista geològic, el conjunt de sales i galeries de Vallgornera constitueix un dels sistemes espeleológics costaners de major envergadura, no sol de l'Estat espanyol sinó també d'Europa. La diversitat morfològica de la cova és notable, amb nombroses tipologies d'espeleotemas que es caracteritza per la seva bellesa i fragilitat, i una gamma variada de formes de corrosió que apareixen relacionades amb un mitjà geoquímic de barreja d'aigües dolces i salades, escassament documentat en la bibliografia internacional.
Actualment, a Vallgornera hi ha explorats uns 67 quilòmetres de sales i galeries, però encara queden nombrosos espais per explorar i topografiar. La cova és objecte de diversos estudis científics, tant geològics com de biodiversitat, entre els quals cal destacar l'excavació d'un jaciment paleontològic de Myotragus.
Idò disculpa la meva ignorància Maria, així doncs, segons el teu punt de vista, crec que el més oportú per a la cova és seguir-hi construint damunt, vist que gràcies a la construcció es va descobrir la mateixa.
Jo no he dit que s´hagués d´aturar la construcció el 2004, jo dic que s´ha d´aturar ara. Jo he dit que des del 2004 l´Ajuntament ha incomplert el pla territorial, i que sembla que no ha estat denunciat per Medi Ambient (segons dius) fins recentment.
Mira Maria, a jo tant m´és, no hi guany absolutament res ni de la cova ni de la urbanització, però el que t´he de dir es que així no anam i així no es fan les coses. Quan ho espanyam ho volem arreglar, i ja és tard.
En tot cas, em sap greu que tinguem opinions contraposades. En definitiva, que l´Ajuntament o el Govern o qui sigui faci el que vulgui, tanmateix tot vol,ta com sempre, en torn a la construcció i la destrucció dels hàbitats naturals.