La demolició de dos dels quatre xalets il·legals de Llucalcari s'iniciarà abans de finals d'any i previsiblement, durarà al voltant d'un mes, gràcies al protocol de col·laboració signat entre el conseller de Vivenda, Jaume Carbonero, la presidenta de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubon, i el batle de Deià, Jaume Crespí, per a la demolició d'aquests habitatges. En una roda de premsa, la presidenta del Consell, Francina Armengol, ha explicat que el cost de les demolicions, que assoleix els 437.000 euros, serà finançat a parts iguals per les tres Administracions. Concretament, cada una d'elles destinarà gairebé 146.000 euros i, amb la demolició de dos de les cuatros habitatges, es complirà amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, dictada el 1992, que va declarar nul·les les llicències d'aquests pisos construïts en la dècada dels vuitanta i va ordenar la seva demolició per haver-se edificat a terra no urbanitzable.
Així, aquesta sentència va ser ratificada pel Tribunal Suprem el 1999, si bé el Consistori de Deià va assegurar que no tenia pressupost per fer caure els quatre habitatges, pel que aquestes van continuar al seu lloc. Per aquesta raó, el 2001, la Sala del Contenciós Administratiu del TSJB va dictar un auto en el qual obligava l'Ajuntament a complir la sentència ferma del TS, encara que aquesta institució va fer cas omís al·legant falta de pressupost. Davant de tal situació, el 2008 la Sala del Contenciós Administratiu va aprovar el programa d'execució en el qual obligava l'Ajuntament a fer caure els xalets en un termini de deu mesos, encara que novament, la institució municipal no va complir l'ordre judicial, raó per la qual el TSJB va imposar una sanció a l'alcalde de 600 euros mensuals. Per aquest motiu, el Govern i el Consell de Mallorca han decidit ajudar econòmicament el Consistori de Deià perquè pugui enderrocar, de moment, dos dels quatre habitatges il·legals, mentre que el pròxim any, ambdues institucions també finançaran, al costat de l'Ajuntament, la demolició de les dues restants.
A la roda de premsa posterior a la firma del conveni, el batle d'aquest municipi, Jaume Crespí, ha considerat que és un dia "històric" per als seus habitants, ja que després de 24 anys de procediment i dos per arribar a aquest acord, poden fer, caure aquests xalets, gràcies a la col·laboració de l'Executiu balear i la institució insular. No obstant això, Crespí ha remarcat que aquests no són "moments d'alegria" ja que molts veïns del poble no entenen" que aquests habitatges segueixin "dempeus" després de tants anys. Així mateix, el regidor de Deià ha aclarit que, des del consistori, no hi ha hagut "cap intenció" d'obstruir les decisions de la Justícia, sinó que econòmicament la institució que dirigeix no ha pogut complir amb les sentències anteriorment. En respecte del cost de les demolicions, la presidenta de l'Agència de Disciplina Urbanística, Maria Lluïsa Dubon, ha explicat que tant la inaccessibilitat de la zona on estan ubicats els xalets, com la mida i els materials amb què aquests estan construïts, han fet que el preu s'incrementi considerablement.
De la mateixa manera, Dubon ha assegurat que els tècnics de l'agència han contrastat els quanties establertes en els projectes de demolició, realitzats per un arquitecte extern al Consell, per a finalment arribar a un ajust dels mateixos entre l'agència i el tècnic extern. El conseller de Vivenda, Jaume Carbonero, ha asseverat que sense l'esforç de les tres Administracions, no hauria estat possible que es puguin dur a terme les demolicions. També, ha destacat la importància d'aquesta acció, ja que, durant anys, la disciplina urbanística ha estat una de les qüestions "més vulnerades" a les Balears. Per això, ha considerat que aquesta actuació en podria causar una efecte "multiplicador" per al compliment d'aquest assumpte.
Per la seva part, la presidenta del Consell, Francina Armengol, ha assegurat que la demolició d'aquests habitatges permetrà tornar "els valors paisatgístics i mediambientals" pels quals es caracteritza la Serra de Tramuntana. Sobretot, en un moment tan important per a aquesta zona perquè aquest any l'Unesco ha de decidir si continua la seva candidatura per ser declarada com a Patrimoni Mundial, ha clos.
