El municipi ja està en marxa a la recerca d'alternatives per a la vedellada que cada any es realitza a la plaça de toros de la Macarena. Precisament per això el batle, Biel Tauler, va encapçalar la primera reunió entre el Consistori i alguns dels representants, tres, de les penyes de Sant Agustí que any rere any alegren amb color i crits la graderia. En la primera trobada, a la qual acudiren dos membres del Coso i un de la penya El Venao, el batle els anuncià que "amb tota seguretat, ara per ara, no hi haurà toros el dia de Sant Agustí. Molt han de canviar les coses per veure la Macarena plena un altre cop".
Tots els que assistiren a la cita acordaren cercar alternatives per a l'horabaixa de dia 28 d'agost, però, com assenyalà el batle, "una cosa ha de quedar clara: volem que el poble, la gent, surti com sempre a fer festa sense canviar res. L'única diferència serà que no hi haurà vedellada. La resta, volem que quedi igual". Tauler també es mostrà molest per les elevades pretensions del propietari de la Macarena, el grup Balaña. Un dels membres de les penyes proposà que, dels 9.000 euros que hi havia pressupostats, una part es destini a alleugerir les mancances dels serveis socials i la resta a la festa. En aquesta primera trobada, que ara tindrà continuïtat amb la participació dels propietaris dels bars del poble, també sorgí la idea de dedicar l'horabaixa als espectacles de carrer.
Debat
En alguns fòrums d'internet ja s'ha plantejat el debat sobre l'evolució de les festes de Sant Agustí, en què inicià la gresca la penya més famosa, el Coso, ara fa uns 25 anys, com s'assenyala en la web del fòrumdefelanitx. "Jo ho vaig veure néixer davant dels meus ulls. La primera vegada es va imprimir un petit pamflet en el qual el fil conductor era parodiar l'andalusisme: "El pescadito frito, el vino español i la famosa, invisible i inexistent penya flamenca de na Lola Montes. Tot això, barrejat amb estofat de bou". Aquest fou l'inici de la festa segons narra anònimament en la web un dels fundadors. Ara, 25 anys després, es veu que la bauxa ha seguit una evolució marcada pel canvi de generacions i per l'eix central, que era la vedellada de l'horabaixa de Sant Agustí.
