Ha mort Octavio Alberola Suriñach, lluitador anarquista menorquí que va intentar matar Franco en dues ocasions

Octavio Alberola Suriñach (Alaior, Menorca, 1928 – Perpinyà, 24 de juliol de 2025), nascut en el si d'una família profundament anarquista i racionalista —el seu pare va ser professor a l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i conseller cultural a Aragó—, Octavio va viure els horrors de la Guerra Civil i l'exili, recorrent França i Mèxic des dels deu anys. Va ser en aquest exili on va absorbir les idees llibertàries, va forjar el seu caràcter i va decidir dedicar tota la seva vida a l'emancipació humana.

Exiliat a Catalunya Nord després de passar per Mèxic, Alberola es va moure clandestinament entre Perpinyà i diversos punts de l’estat espanyol. El 1962, es va desplaçar a Sant Sebastià amb la intenció d’atemptar contra Franco, que passava l’estiu al palau d’Aiete. L’intent no reeixí per problemes tècnics amb l’explosiu i perquè el dictador arribà més tard del previst. L’any següent, planejà un segon atac al pont dels Francesos, a Madrid, que tampoc no va culminar.

Enginyer i físic de formació a la UNAM, es va vincular amb les Joventuts Llibertàries i la CNT; va participar amb el Moviment 26 de Juliol a Cuba i va definir la seva vida amb la consigna: «La revolució no és per a satisfer una venjança sinó per a donar un exemple». La seva lluita el va portar a fundar —com a representant de la FIJL— el clandestí grup Defensa Interior (1961–1965), que va organitzar accions contra el franquisme, incloent-hi el fallit magnicidi a Franco i atemptats simbòlics amb profund contingut social i polític.

A mitjan anys seixanta va fundar el Grup Primer de Maig (1966–1974), una alternativa anarquista internacionalista que va denunciar l'opressió i el terror franquista amb valentia i determinació. Va ser detingut a Bèlgica (1968) i a França (1974), passant prop d'any i mig a la presó pel seu compromís indestructible.

Després de la mort de Franco, va continuar la resistència democràtica: va col·laborar amb CGT a l’Estat espanyol, COJRA a l’Estat francès, Radi Libertaire i diverses iniciatives de rescat de la memòria, com la revisió de processos franquistes i el suport a llibertaris a Cuba. Va ser autor d'assajos, conferencista, políglota del pensament crític, capaç de debatre en física quàntica o art amb la mateixa passió que denunciava la injustícia.

En la biografia íntima-documental El pes de les estrelles, Octavio revela la seva capacitat de reflexió ètica, el seu ferm rebuig a l'autoritarisme i la seva disposició contínua a revisar i renovar les seves conviccions des d'una perspectiva humanista i del bé comú.