Un any més, la coordinació entre l’administració ambiental, una empresa privada i una entitat conservacionista ha permès avançar de manera decidida en la conservació de la milana (Milvus milvus), una espècie catalogada en perill d’extinció. El seguiment telemètric impulsat pel GOB, amb el suport d’Endesa en col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural (que dirigeix el programa de recuperació), continua aportant dades científiques essencials per a guiar les actuacions de recuperació i conservació.
Durant l’any 2024 s’ha fet seguiment a un total de 35 milanes a Mallorca, que han aportat un total de 239.547 localitzacions amb precisió GPS. Als 15 exemplars que es mantenien en seguiment a finals de 2023 s’hi han afegit 20 nous individus, que han estat equipats amb emissors gràcies al suport de la Conselleria i de l’organització AMUS. A data de 31 de desembre de 2024, es mantenia el seguiment actiu de 22 exemplars.
Els resultats del seguiment confirmen tendències observades en anys anteriors, com ara l’alta mortalitat juvenil en contrast amb una major supervivència dels adults. En el conjunt analitzat, la supervivència juvenil s’ha situat entorn del 60%, un valor considerat relativament positiu. La major part de les baixes localitzades s’han atribuït a causes naturals, especialment en la fase crítica de dispersió dels polls i en exemplars alliberats després de recuperació al COFIB. Tanmateix, s’ha detectat dues morts per ofegament en safareigs, una causa que es consolida com a rellevant i sobre la qual caldria actuar amb més intensitat. A més, s’ha registrat un nou cas d’enverinament, evidenciant que aquesta amenaça encara és present i cal continuar treballant per a la seva erradicació.
Pel que fa a l’ús del territori, els moviments dels exemplars han tornat a posar de manifest la importància d’àrees ja identificades en anys anteriors, com la Marina de Llucmajor, la zona de Bunyola-Mancor, i la franja entre Maria de la Salut i Campos, que han estat les més utilitzades.
L’anàlisi detallada de l’espai utilitzat ha permès definir les àrees de campeig i d’ús intensiu de 24 exemplars. Els resultats indiquen una gran diferència entre individus de primer any i adults: els joves han recorregut una mitjana de 73.032 hectàrees de campeig i 10.958 ha d’ús intensiu, mentre que els exemplars de segon any i adults han mostrat una activitat molt més restringida (entorn de 31.072 ha i 2.880 ha, respectivament). Aquest patró ja s’havia identificat anteriorment i es confirma un any més.
Finalment, l’estudi de les cobertures del sòl dins les àrees més utilitzades mostra una clara preferència per zones agrícoles tradicionals de conreu extensiu (cereals, ametllers, garrovers), que representen el 50% de la superfície utilitzada intensament. Les zones forestals suposen un 15%. Aquesta informació és clau a l’hora de planificar la protecció d’aquesta espècie, ja que sovint els espais protegits es concentren únicament en àrees de nidificació forestal, deixant de banda zones agrícoles d’alt valor per a la seva supervivència.
Pel que fa a les dades parcials de 2025, fins ara s’han equipat 12 nous exemplars, i ja s’han localitzat 6 baixes, 2 d’elles per enverinament. A data d’avui hi ha 27 exemplars monitoritzats volant el pel de Mallorca.
«Gràcies a aquest seguiment i a la col·laboració constant entre Conselleria, Endesa i GOB, Mallorca continua essent un referent en la conservació d’una espècie que, a finals del segle XX, estava a punt de desaparèixer. Tot i la recuperació dels darrers anys, la vulnerabilitat de la milana davant diverses amenaces exigeix mantenir una vigilància activa i una gestió decidida per consolidar els èxits assolits», ha assenyalat el GOB.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.