D’entrada, doncs, és interessant constatar que la normativa catalana admet una certa llibertat pel que fa a l’ús de a i en en contextos locatius. Ara bé, no ens enganyem: com sempre, aquesta permissivitat té límits i matisos. En aquest sentit, el primer que cal tenir present és si parlem d’una situació estàtica —és a dir, si una cosa o persona es troba en un lloc— o d’una situació dinàmica —és a dir, si es produeix un desplaçament cap a un lloc.
En les situacions dinàmiques, sembla que predomina la preposició a. Així, si, per culpa d’unes obres, les classes s’han de traslladar a un altre edifici o si, a causa dels congressos, ens veiem obligats q viatjar a molts països, l’ús de a no només és normatiu, sinó també natural. Aquesta preferència s’accentua quan el lloc de destinació porta un determinant, sobretot si és un article definit (per exemple, si ens traslladem a l’edifici Ramon Llull de la UIB), un numeral (és el que trobem quan afirmem que, en els darrers mesos, hem viatjat a tres països diferents) o un quantitatiu (és el que diem quan un professor es desplaça a molts centres per reunir-se amb els alumnes que hi fan pràctiques). Amb tot, de vegades la fonètica pot influir en la tria: així, quan el mot que segueix la preposició comença en vocal, sovint s’opta per en per evitar el contacte de les vocals. Així, potser direm amb més facilitat que hem entrat en un pis molt acollidor o que hem pujat en aquest cim de què havíem parlat (encara que la a també seria possible en aquests casos).
Ara bé, quan deixem de moure’ns i simplement descrivim on som, la tria entre a i en depèn, sovint, de la varietat dialectal de qui parla. Així, en català oriental central, nord-occidental i baleàric (és a dir, a Catalunya, Andorra i a les Illes Balears), és molt més habitual dir que algú és a la biblioteca, a casa seva o a l’aeroport. En canvi, en català valencià, predomina l’ús de en (en la biblioteca, en casa, en l’aeroport). Totes les opcions són igual de vàlides, però convé ser coherent amb la varietat pròpia. Igualment, hi ha certs contextos que solen demanar en. Quan el sintagma nominal que indica lloc no porta determinant (en llocs públics, en espais diversos), quan s’expressa una totalitat negativa (per exemple, a la frase En tota l’illa no he sabut trobar cap racó com aquest) o quan hi ha un indefinit o un quantitatiu sense nom explícit (Ell ha treballat sempre a la mateixa universitat, però ella ha fet feina en diverses), se sol preferir la preposició en.
Una altra qüestió interessant és l’ús dels topònims. Aquí la normativa indica que, en contextos dinàmics com estàtics, s’empra la preposició a. Direm, per tant, que el problema de l’habitatge és rellevant tant a Mallorca com a Andorra, que algú se’n va anar a Xàtiva per passar les vacances o que aquell filòsof que anomenem tan sovint va néixer a Alforja. Ara bé, si aquest topònim du complement o determinant, la situació es matisa: a/en la França revolucionària, a/en la Barcelona del segle xxi. L’elecció, en aquest cas, sovint respon a raons d’estil o de preferència.
Finalment, cal fer hi ha els usos figurats. Quan parlem de marcs temporals o conceptuals és preferible la preposició en (en el passat, en l’actualitat, en circumstàncies adverses), tot i que de vegades també és admissible la preposició a (treballa en/a l’ensenyament).
En definitiva, triar entre a i en sovint no és (només) una qüestió de normativa sinó també de preferències i tendències generals. Si, malgrat tot, ens voleu plantejar algun dubte sobre aquest tema o hi ha alguna altra qüestió lingüística que us agradaria que abordéssim, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem tan aviat com puguem.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.