lluita per la permanència RCD Mallorca

Ja n’hi ha prou!

El Mallorca de Joaquín Caparrós no guanya a Son Moix des del 23 de setembre. La lògica fa pensar en un relleu a la banqueta, tot i que Serra no n'és partidari. L'equip va fer un bon partit, després que el Màlaga marcàs dos gols en el primer quart d'hora

Calatayud, Nunes i Kevin abandonen el terreny de joc amb el cap baix. | Pilar Pellicer

Pep VergerPalma28/01/13 0:00

Ja n’hi ha prou! Ja està bé! El Reial Mallorca, tot cor i amb un Gio excepcional, va perdre (2-3) davant el Màlaga en un partit vibrant que els andalusos acabaren amb deu. El conjunt de Joaquín Caparrós mostrà el seu millor futbol, jugà com mai no ho havia fet durant la temporada, però ho va fer quan l’equip de Manuel Pellegrini havia deixat el partit mig sentenciat en el primer quart d’hora amb dos gols. El bon matx d’ahir no pot maquillar l’estrepitosa temporada. El Mallorca ha sumat 6 punts dels darrers 48 i viatja directe cap a Segona Divisió. Cercar-hi una solució és una emergència. El relleu a la banqueta és imprescindible. Caparrós ha esgotat el seu crèdit i ni el coratge dels futbolistes no pot dissimular la trajectòria de l’equip.

El Mallorca és un desastre –i gros!– en defensa. Ahir, per tercera setmana consecutiva, va rebre tres gols i quedà clar que la feblesa a la rereguarda és molt preocupant. L’equip es dessagna i, a més de canviar de tècnic, és indispensable fitxar.

Ahir, Caparrós hi cercà solucions. Ahir, tal com havia anunciat el tècnic, alineà Calatayud en substitució del lesionat Aouate. En defensa, N’Sue i Bigas ocuparen els laterals amb Nunes i Geromel com a centrals. Pina i Javi Márquez foren, una vegada més, els encarregats d’organitzar i distribuir el joc, amb Pereira i Gio a les bandes. Ien atac, tornà Hemed per acompanyar Víctor. El Màlaga, per part seva, presentà un onze farcit de novetats, però de gran potencial i experiència.

El Mallorca, d’inici, semblà deixondit i atacà amb certa perillositat la porteria rival. Era l’espitjada de la il·lusió. Ben aviat, el Màlaga demostrà la qualitat dels seus futbolistes i poc després que es complís el primer quart d’hora de joc, Saviola i Isco havien materialitzat el millor joc dels andalusos (0-2).

El Mallorca, convertit ara en un equip de moral fràgil, patia de valent. El primer gol havia estat un cop mortal i el segon deixà el conjunt encara més entabanat.

De tota manera, el futbol és imprevisible i, poc després que Roque Santa Cruz fallàs una clara oportunitat, Víctor aprofità un rebuig de Weligton per reduir l’avantatge contrari (1-2).

El partit canvià, el Mallorca recuperà la confiança i passà a dominar. Gio superava una vegada i una altra Sergio Sánchez i cada pic que entrava en contacte amb la pilota creava perill. I molt! El Mallorca, ara sí, tenia el control de la pilota i disposava de clares oportunitats que no encertà a transformar en gol. L’equip vessava agressivitat i només la mala sort i la falta de punteria feren possible que s’arribàs al descans amb triomf visitant.

La segona meitat començà com havia acabat la primera: amb domini total dels homes de Caparrós. El tècnic cercà solucions i Alfaro suplí Pereira –horrorós!–, però Monreal aprofità una badada defensiva de l’andalús, que acabava d’entrar, per marcar amb un xut llunyà (1-3).

El Mallorca, per moments, semblà caure en la depressió, però Gio, de falta, s’encarregà de retornar la il·lusió per aconseguir el miracle. El mexicà va fer un magistral llançament de falta (2-3), que omplí d’esperança Son Moix.
Demichelis fou expulsat quan encara faltaven vint minuts per arribar al final. El Mallorca atacà amb insistència, cercà el gol, però no arribà.