L'Argentina fracassa

El somni, l'ambició, la il·lusió de l'Argentina de guanyar la Copa Amèrica a casa va arribar fins als quarts de final, amb un empat a 1 davant l'Uruguai, que es va classificar per a les semifinals en els penals (4-5). El tòpic de "l'obligació de guanyar" el torneig, després de devuit anys de sequera, s'havia instal·lat amb força a la concentració de l'Argentina, on el seleccionador, Sergio Batista, i la majoria de jugadors havien admès la pressió.
Potser va ser justament la pressió, que provocà que els argentins caiguessin en la tanda de penals. El porter de l'Uruguai Fernando Muslera va aturar el de Carlos Tévez, després d'un duel excel·lent en intensitat i emoció.
Va ser un xoc trepidant, en el qual l'equip celest sobrevisqué gairebé una hora amb un home menys i deixà fora del torneig l'Argentina, millor sobre el terreny de joc.

La blanc-i-cel va tenir les millors ocasions, però s'estavellà davant Fernando Muslera, el porter uruguaià, que es convertí en l'heroi del partit i que va treure un parell de mans prodigioses a la pròrroga. Aquest dirigí el seu equip cap a la següent ronda de la competició, en la qual l'espera el Perú, que va eliminar la selecció de Colòmbia.
El partit va complir les expectatives. Des del primer segon, quan el respecte presidia cada intent ofensiu, quan ambdós equips només amagaven, més pendents d'assentar-se sobre la gespa que d'atacar a l'oponent, fins al darrer llançament de penal de Martín Cáceres, el del triomf uruguaià.

No hi podia haver millor manera per l'Uruguai de celebrar el 61è aniversari del Maracanàs, que es complí dissabte. El Maracanàs del 16 de juliol de 1950 és, per l'afició uruguaiana, la màxima fita del futbol al seu país. L'obtingut a Santa Fe no té aquesta altura, però serveix per fer honor a la memòria d'Obdulio Varela i dels seus al·lots, i per encaminar-se amb Diego Forlán i companyia cap a una nova conquesta.

Ni amb Messi, no pogueren els argentins. No va brillar; ni tampoc ho va fer Tévez, "el jugador del poble", que només va ser l'ombra del golejador del Manchester City. Els altres estigueren per davall del seu nivell habitual. Ni el Kun Agüero, ni Higuaín, ni Pastore, ni Diego Milito... ara tothom mira Batista, que explica una línia de joc ideal davant qui el vulgui escoltar, diferent de la que manté l'equip en el terreny de joc.