La “taronja mecànica” es digitalitza
Holanda s'enfronta a la tercera final amb els millors registres de la seva història
La "taronja mecànica" holandesa que va provocar una revolució amb el seu "futbol total" en els primers anys setanta acaba de fer una important passa tecnològica i ha entrat a l'era digital amb la seva tercera final del Mundial, a la qual arriba amb registres molt millors que en les dues anteriors.
Tres dels grans culpables d'aquesta revolució digital són el tècnic, Bert Van Marwjik i dos jugadors repudiats pel Reial Madrid, Wesley Sneijder i Arjen Robben. Tot i que no amb un joc tan brillant, sí que més efectiu. Holanda s'ha classificat per a la que serà la tercera final mundialista de la seva història, després d'haver perdut les dues que va disputar abans, el 1974 davant Alemanya i el 1978 contra l'Argentina.
Aquell equip, en el qual van jugar futbolistes de la categoria de Cruyff, Neeskens, Rep, Ressenbrink i Krol, va fer història en els mundials i en les competicions europees de clubs gràcies al potencial de l'Ajax, però no va tenir una actuació tan completa quant a xifres com la de l'actual.
Tanmateix, aquell futbol va ser de més qualitat, ja que a les ordres d'un entrenador de l'entitat de Rinus Michels el 1974 i de l'austríac Ernest Happel el 1978, els futbolistes s'intercanviaven constantment de posicions, desconcertaven el rival, el trasbalsaven i, en la majoria dels casos, el guanyaven. A Sud-àfrica, l'actual selecció ha guanyat els seus sis partits davant, per la qual cosa el balanç dels seus triomfs és de dotze gols a favor, cinc d'ells marcats per Wesley Sneijder, i cinc en contra. En els anteriors mundials, la trajectòria mai no va ser tan completa, encara que en els dos arribà a la final que va perdre sense conèixer la derrotes.
També a Illes Balears
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- ‘Microcosmos mironià vs. microcosmos lul·lià’, de Montserrat Farràs, analitza les semblances entre dos genis
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El domingo, zumo de naranja para todos!!!