La “taronja mecànica” es digitalitza

La "taronja mecànica" holandesa que va provocar una revolució amb el seu "futbol total" en els primers anys setanta acaba de fer una important passa tecnològica i ha entrat a l'era digital amb la seva tercera final del Mundial, a la qual arriba amb registres molt millors que en les dues anteriors.

Tres dels grans culpables d'aquesta revolució digital són el tècnic, Bert Van Marwjik i dos jugadors repudiats pel Reial Madrid, Wesley Sneijder i Arjen Robben. Tot i que no amb un joc tan brillant, sí que més efectiu. Holanda s'ha classificat per a la que serà la tercera final mundialista de la seva història, després d'haver perdut les dues que va disputar abans, el 1974 davant Alemanya i el 1978 contra l'Argentina.

Aquell equip, en el qual van jugar futbolistes de la categoria de Cruyff, Neeskens, Rep, Ressenbrink i Krol, va fer història en els mundials i en les competicions europees de clubs gràcies al potencial de l'Ajax, però no va tenir una actuació tan completa quant a xifres com la de l'actual.

Tanmateix, aquell futbol va ser de més qualitat, ja que a les ordres d'un entrenador de l'entitat de Rinus Michels el 1974 i de l'austríac Ernest Happel el 1978, els futbolistes s'intercanviaven constantment de posicions, desconcertaven el rival, el trasbalsaven i, en la majoria dels casos, el guanyaven. A Sud-àfrica, l'actual selecció ha guanyat els seus sis partits davant, per la qual cosa el balanç dels seus triomfs és de dotze gols a favor, cinc d'ells marcats per Wesley Sneijder, i cinc en contra. En els anteriors mundials, la trajectòria mai no va ser tan completa, encara que en els dos arribà a la final que va perdre sense conèixer la derrotes.