Producte balear

La pancarta és ben graciosa. No n'hi ha dubte. Suposa, en tot cas, una errada de concepció força important. Diu textualment: "Si no hi ha un duro, l'any que ve: Producte balear". El Reial Mallorca, per qüestions estrictament econòmiques, està obligat a confiar en els més joves, en els futbolistes formats al club mateix i en altres jugadors de cost reduït que encara estiguin per explotar. La gran equivocació és que la propietat -Mateu Alemany- mai no ha cregut gaire en el planter. Advocar per la formació, és clar, comporta sempre inversió i en aquests moments, precisament, el Reial Mallorca no pot destinar gaire recursos a l'educació futbolística dels més joves.

En definitiva, que fomentar el planter per necessitat no és mai un bon negoci. Resulta imprescindible que Alemany, el consell d'administració, el tècnic del primer equip i la resta d'entrenadors creguin en el futbol base de bon de veres. Sense imposicions de caràcter econòmic. Ho han de fer per convicció, perquè consideren que és el millor camí. I cal que el club posi tot el seu engranatge a funcionar perquè la fàbrica de Son Bibiloni ofereixi els productes més atractius. Clar, i Manzano, evidentment, en un club que confiï en el planter no hi té res a fer.