Alegries

És veritat que aquest començament de lliga era el millor que podíem esperar, que tenim la possibilitat de fer quinze punts de tira, que podem arribar al desembre quasi salvats, però tampoc es tracta de llevar mèrit a les victòries quan hi són.

Val la pena, idò, viure el moment amb felicitat i posar dos ciris a la Sang, un per l'equip i un altre per la relació entre Manzano i propietat. Sigui com sigui, a la crisi econòmica, la denunciada inactivitat institucional -que jo només compartesc en part-, la crisi del PP, la crisi pressupostària, la crisi del Palma Arena, la crisi Turisme Jove, la crisi caixeta de Cola-Cao i un bon grapat més de crisis, per ara no hi hem de sumar la crisi mallorquinista.

Algú recorda la darrera vegada que vàrem viure una certa estabilitat? Quina memòria que hem de tenir!!! I ara tres partits en una setmana i el Sevilla, Valladolid, Sporting i Getafe, dotze punts possibles i molt probables -i ja en tendrem denou!-, si cadascú es dedica al que ha de fer: els jugadors, a córrer; l'entrenador, a entrenar i el president, a... uff. Bé, deixem-ho en posar calma.