És un fracàs

Mateu Alemany comprarà avui el 93 per cent de les accions del Reial Mallorca, propietat de Binipuntiró, una de les empreses de Vicenç Grande que mesos enrere presentà concurs de creditors. Es convertirà així en màxim accionista i president. Alemany és ja un mite del mallorquinisme, més encara després que enguany arribàs a la presidència de l'entitat en les pitjors condicions i aconseguís salvar l'equip d'un descens que semblava inevitable. Però el fet que compri avui el Reial Mallorca és la constatació d'un fracàs, d'una derrota col·lectiva per a tots els mallorquinistes. Mateu Alemany, just per evitar la continuïtat de Grande com a propietari del Reial Mallorca, pactà la compra de l'entitat per 1,5 milions d'euros.

Ara bé, deixà clar des del primer moment que la seva idea era vendre la Societat Anònima Esportiva tan aviat com fos possible. I, de fet, la seva intenció era comprar avui el Mallorca i avui mateix firmar-ne i cobrar-ne la venda. Però una cosa són els plans, les previsions, les intencions, els desitjos i una altra de ben diferent la realitat. I, dissortadament, Alemany no ha trobat comprador. Ens va dir una vegada i una altra que el millor seria que el Reial Mallorca fos dels mallorquins. I de com més, millor, afegia. I tenia tota la raó. Però no ha estat possible.

I ni tan sols no ha aconseguit convèncer els seus amics, quasi tots al consell d'administració o al consell assessor, de la necessitat d'invertir en la Societat Anònima Esportiva. I tampoc no han arribat ofertes de l'estranger. Em consta que són diverses les persones o empreses que s'han interessat per comprar, però Alemany diu que quan s'han assabentat del deute han donat per acabat el seu interès. Així les coses, just queda ara pensar en una economia de guerra, almanco fins que Alemany aconsegueixi vendre. I si no ven? Estic ben convençut que, finalment, trobarà comprador.