Serenor

Tomeu MartíPalma16/03/09 0:00

Abans de començar el partit, he de confessar que un servidor hauria signat l’empat a l’estadi Lluís Companys. Més que res perquè a ca n’espanyol havien escalfat molt l’ambient previ al matx, conscients, per ventura, que era la darrera ocasió que tenien per aferrar-se a la Primera Divisió. Després de veure el partit, ens queda la recança de saber que si els jugadors de Manzano haguessin fet el cap viu, no s’hauria sumat només un punt, sinó tres. I això hauria enfonsat definitivament l’Espanyol. La veritat és que ahir ens vàrem divertir veient un partit obert, trepidant i, en moltes estones, boig. Un partit que poguérem veure en directe gràcies a la retransmissió d’IB3.

Tant de bo que en puguem veure molts a través de la televisió de les Illes Balears, i tant de bo que es recobri el seny i que puguem veure TV3 i la resta de televisions en català sense retallades. Sense mutilacions absurdes. Partit divertit i emocionant el que es visqué a l’estadi Lluís Companys i al final el Mallorca sumà un punt que, hi insistim, a priori ens semblava més que suficient. De fet, el Mallorca ha encadenat sis partits de Lliga seguits sense perdre. Si diumenge passat era el Mallorca qui protagonitzava una remuntada meritòria després de perdre per 3-0, ahir va ser a l’inrevés. Un equip enfonsat en la classificació, amb una defensa de broma i jugant amb deu homes gairebé durant tota la segona meitat (per expulsió de Moisés Hurtado), va ser capaç de remuntar-li el partit.

En fi, el Mallorca té ben encarrilada aquesta darrera part del Campionat de Lliga, ha trobat el camí de la porteria rival, té un mig del camp prou equilibrat (amb Jurado molt inspirat) i Aouate s’està consolidant com un bon porter, per bé que el conjunt de Manzano continua encaixant gols amb massa facilitat. En definitiva, el Mallorca torna de Montjuïc amb el regust amarg de tenir els tres punts a les mans i de veure que, al final, se n’escaparen dos. Possiblement, per encarar aquest esprint final de la Lliga, el que fa falta al Mallorca és allò que li mancà ahir damunt la gespa: la serenor per controlar les energies pròpies i les del rival. Ja s’ha fet el més difícil, que era sortir del pou. Ara cal la serenor, la capacitat de mantenir el cap fred per no tornar-hi a caure.