El millor de la història

Cap altre tennista de l'era open havia aconseguit a edat de 22 anys i 8 mesos els registres del mallorquí Rafel Nadal

Julián SerranoPalma05/02/09 0:00

Afirmar que Rafel Nadal és el millor tennista de la història és passar l’arada davant el bou, ja que en els annals tennístics hi destaquen grans campions amb un palmarès molt més extens que no el del manacorí. Però si miram els triomfs que tots aquests grans campions havien aconseguit abans de tenir 22 anys i 8 mesos, l’edat del mallorquí, només Björn Borg està a l’altura de Nadal en tornejos de Grand Slam, amb 6 cada un, encara que el suec només s’imposà a Roland Garros i a Wimbledon.

Des que l’ATP formalitzà el seu sistema d’entrades per elaborar el rànquing dels jugadors millors, l’any 1973, no n’hi ha cap que presenti un palmarès com el de Nadal a només 22 anys i 8 mesos. El jugador manacorí ha guanyat 6 Grand Slam –Roland Garros quatre vegades, Wimbledon i l’Obert d’Austràlia–, 25 tornejos de l’ATP, la medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín i dues copes Davis, encara que en la darrera no participà en la final per una lesió. El qui presenta un rànquing més proper al de Nadal és Borg, que quan tenia l’edat del mallorquí també havia guanyat 6 grans trofeus –3 Roland Garros i 3 Wimbledon–, 33 tornejos ATP i una Copa Davis. És, amb el manacorí, l’únic que ha estat capaç de guanyar a París quatre anys de manera consecutiva, un registre que Nadal pot superar en aquesta edició.

Un altre dels grans campions que ha quedat a l’ombra de l’actual número 1 del món és Jimmy Connors, justament el jugador que inaugurà el 1973 la primera posició del rànquing ATP. Connors, que durant la seva carrera guanyà 8 grans títols i 105 tornejos ATP, a l’edat del mallorquí només tenia tres Grand Slam, per dominar després la classificació durant 268 setmanes, la tercera millor marca després de la d’Ivan Lendl (270) i la de Pete Sampras (286).

Campions fugaços

També hi ha en la història jugadors que tingueren un bon començament de carrera però que perderen força amb els anys, com Lleyton Hewitt i Michel Chang, el tennista més jove, per davant de Nadal, que aconseguí vèncer en un Grand Slam (Roland Garros, el 1989) però que no arribà mai a ser número 1 del món. Lleyton Hewitt i el nord-americà Jim Courier, tots dos exnúmeros 1 del món, també guanyaren tots els seus títol abans dels 22 anys i 8 mesos, per no tornar a aixecar cap copa de Grand Slam després d’aquesta edat. Nadal ha de demostrar que pot continuar jugant al màxim nivell per emular els resultats d’homes com Agassi, Sampras i Federer, no tan precoços com el mallorquí però que han deixat una gran empremta en la història.