Jorge Lorenzo només pot ser tercer

L'habitual selecció natural d'aquesta categoria aviat va deixar Dovizioso i Lorenzo en primera posició, però amb el transalpí que s'escapava del mallorquí i amb Héctor Barberá (Aprilia) darrere però perdent posicions. Mentrestant, el guanyador final passava, un rere l'altre, amb la seva nova Aprilia RSA, el suís Thomas Luthi (Aprilia), el de San Marino Alex de Angelis (Aprilia), el japonès Shuhei Aoyama (Honda), el germà d'aquest, Hiroshi (KTM), l'italià Marco Simoncelli (Gilera), l'espanyol Julián Simón (Honda) i Barberà. Davant la seva afició, Bautista marcava, sense pietat, una volta ràpida rere l'altra, fins que se situà darrere Lorenzo i l'agafà en la catorzena. En aquest moment, el líder de la classificació caçava Dovizioso. En el setzè revolt Àlvaro va els sobrepassar, Lorenzo i Dovizioso.

Va fer la sensació que Lorenzo podria entrar en la batalla amb Dovizioso, però l'italià va mantenir les distàncies i va descomptar aquests quatre punts al seu rival en la lluita pel títol. Els problemes al motor que havia tingut als entrenaments la màquina de Lorenzo li van impedir apropar-se a l'Honda del transalpí.

Bautista no aixecava l'accelerador, malgrat que tenia la victòria molt a prop i va seguir un ritme tan fort que en la penúltima volta gairebé se'n va a terra. Només la seva perícia va aconseguir controlar l'Aprilia i també evitar la caiguda.

Culminava així una remuntada en la qual va recuperar, des del catorzè lloc, el primer amb dotze avançaments, ja que el finès Mika Kallio (KTM) es va retirar per una avaria mecànica abans que l'avançàs l'espanyol.

Amb tot, Lorenzo lidera el campionat, amb 257 punts, davant els 206 de Dovizioso, els 197 de De Angelis i els 130 de Bautista, quan queden quatre grans premis: Japó, Austràlia, Malàisia i el País Valencianà.