Freire gaudeix la seva setmana fantàstica

El ciclista de Torrelavega aconseguí la seva tercera victòria a l'esprint i demostra la seva superioritat

EfeLogronyo07/09/07 0:00

Óscar Freire tornà a demostrar la seva supremacia a l'esprint amb un incontestable tercer triomf a la sisena etapa disputada entre Reinosa i Logronyo. Viu la seva setmana fantàstica, marcada pel seu domini i pel lideratge del rus Vladimir Efinkin, que conservà el jersei d'or sense problemes.Freire està intractable, en un moment dolç, i així du camí de monopolitzar les arribades a l'esprint. L'únic que li guanyà la partida a Luarca fou Bettini, amb una maniobra més que dubtosa; la resta, els Petacchi, Boonen i Zabel observen enfonsats les exhibicions del triple campió mundial.

El triomf del ciclista de Torrelavega fou un regal per a la vista, una demostràció d'astúcia i de tàctica. S'aferrà a Petacchi, llançat pel seu equip, fins als darrers 100 metres, i aparegué com un cicló per superar tots els seus rivals. Marcà un temps de 4h.24.10 amb una gran segona plaça de l'esprintador de l'Euskaltel Koldo Fernández i la tercera de l'italià Angelo Furlan, del Credit Agricole.

En aquesta etapa de transició, amb el personal pensant en la cronometrada de Saragossa i en els Pirineus, la general no canvià en els seus llocs d'honor. Efinkin continua fort al capdavant amb 1.06 minuts sobre el rus Denis Menchov (Rabobank) i l'espanyol Carlos Sastre (CSC). Des del Caisse d'Epargne, Eusebio Unzue advertí que «la feina d'Efinkin en els Llacs no és casualitat».

Hi hagué esprint, però també altres protagonistes. L'andalús José Antonio López (Andalusia), el gegant suec Backtedt (Liquigas), guanyador de la París-Roubaix el 2004, l'ucraïnès Yuri Krivtsov i el francès Stephane Augé (Cofidis) fugiren del grup en el quilòmetre vuit a la recerca del desafiament impossible.

En principi no tingueren cap resistència i per això posaren més de vuit minuts per mig en el quilòmetre quaranta, la màxima diferència.
El quartet es va entendre perfectament, però la llei de l'ambició col·lectiva i l'acció del vent per l'esquerra de la cursa feren caure a plom el retard del grup del líder i dels esprintadors. El vent va rebre el grup just en posar les rodes en terres de La Rioja, cap al quilòmetre 122, amb les vinyes d'Haro com a muts testimonis.

No tardaren a arribar els temuts ventalls i a les primeres ocasions el grup es trencà en dos. Cap dels elegits estava despistat. Els escapats encara comptaven amb 3:48 minuts d'avantatge, però tot quedà en un esglai, ja que poc després Milram i Lampre s'afegiren al capdavant del grup per agilitar la captura.

La feina del Quick Step de Boonen i Bettini i del Milram de Petacchi i Zabel, ambdós encara inèdits en el podi, acabà amb l'aventura del dia a 7 quilòmetres de meta. I començà la batalla per la victòria. Primer agafà el control el T-Mobile i, acte seguit, el Milram, que treballava per Petacchi, però fou Freire qui s'endugué el triomf.