0-0: Empat a lluita i desencerts

Mallorca i Sevilla just oferiren voluntat a Son Moix

Javi Navarro lluita amb un sevillista. No mancà la bona actitud en el darrer partit a Son Moix. | MONSERRAT.

Pep VergerPalma10/06/07 0:00

Quina tranquil·litat! El Reial Mallorca s'acomiadà de l'Ono estadi fins a la pròxima temporada amb un empat (0-0) sense gols davant el Sevilla. El partit fou entretingut, amb la pilota viatjant d'una a altra porteria, i amb nombroses oportunitats. Els seguidors de Reial Madrid, FC Barcelona i Sevilla patien per cercar el títol, i els incondicionals de la Reial Societat, el Betis, el Celta o l'Athletic de Bilbao ho feien per intentar evitar el descens. En canvi, la família mallorquinista afrontava el duel amb la tranquil·litat de la permanència aconseguida. I això que la jornada havia començat amb tragèdia per als vermellencs, ja que el filial just pogué empatar sense gols davant el Sabadell en el partit de tornada del «play off» d'ascens i quedà eliminat a la tanda de penals. Després, i encara abans que Iturralde xiulàs l'inici del matx, començà la festa del Reial Mallorca, encara en els prolegòmens del duel amb el Sevilla. Una exhibició de ball de bot i l'actuació de la banda de música d'Inca donà pas al Cor dels Vermellets. La Balanguera posà fi a la festa de l'adéu, entre la indiferència dels jugadors, que continuaven escalfant mentre sonava l'himne de Mallorca. I començà el partit.

El Mallorca presentà l'onze previst, sense novetats, mentre que Juande Ramos, ja a l'escalfament, decidia deixar a la banqueta Jesús Navas. Els problemes per al tècnic andalús no acabaren aquí, ja que Adriano, lesionat, s'hagué de retirar abans que es complís el minut 10 i fou substituït per Escudé. El partit començà amb major domini del Sevilla, tot i que el Mallorca no renunciava, ni molt manco, al gol. El conjunt andalús s'aproximava a l'àrea rival amb més perill que el Mallorca, que tingué la seva primera oportunitat just abans que es complís la primera mitja hora de partit amb un xut llunyà d'Arango. A Barcelona, Tamudo avançà l'Espanyol i Diego Milito, de penal, donava avantatge al Saragossa. El Sevilla, aleshores, podia col·locar-se líder, però havia de guanyar. El Mallorca, emperò, jugava els seus millors moments encara abans del descans. Una entrada de Palop sobre Arango, ja en temps de perllongació, provocà que Iturralde amonestàs el porter sevillista amb targeta groga, quan li hauria pogut mostrar la vermella. La segona part fou vibrant. Tots dos equips disposaren d'oportunitats, però no encertaren en el xut definitiu. A més, l'emoció fou una constant. Ben aviat, el Barcelona remuntà l'Espanyol (2-1) i, acte seguit, el Madrid marcà a Saragossa i empatà el partit (1-1). Però quedava encara un món de partit. Puerta, completament sol, provocà el lluïment de Moyà, que va fer una intervenció excepcional. El Saragossa marcà el segon i el Barça es col·locava així líder i semblava que havia capturat la Lliga. Faltava poc més d'un quart d'hora per al final quan Dragutinovic fou expulsat. El Sevilla, curiosament, fou quan millor jugà. Moyà aturà un xut de Chevanton, Maresca va ser ben a prop de marcar i l'àrbitre no assenyalà un claríssim penal d'Héctor a Luis Fabiano. El Mallorca també tingué ocasions, però Trejo fallà dos gols clamorosos en els darrers minuts. L'empat era ja una sentència definitiva. No tenia remei ni solució. Ja està bé així!