Ferrero es proclama campió a Granada

Ferrero aconseguí el triomf en un torneig que també posa en joc la Copa del Rei gràcies a la seva gran regularitat, mostrant el seu millor repertori de cops i una gran consistència física i mental.

Robredo, que s'havia plantat sense problemes en la final, no va tenir la confiança necessària per superar un Ferrero engrescat i no pogué culminar la millor temporada de la seva història aconseguint el títol de mestres que ja aconseguí l'any passat a Valladolid.

El joc del tennista d'Ontinyent recordà el dels seus millors temps, amb un servei guanyador, un revés ferm i una dreta letal davant un rival, una mica cansat, que cometé massa errades no forçades.

Ferrero començà el matx escombrant l'actual número 7 del món. Guanyà el primer joc i el tercer trencant el servei de Robredo, que quan volgué reaccionar ja perdia per 4-0. Al valencià li bastà de mantenir els seus serveis per anotar-se la primera màniga per 6-2, tancant el set amb un joc en blanc i dos serveis directes.

Robredo començà el segon parcial amb un altre joc en blanc, aquesta vegada a favor, intentant capgirar la dinàmica del partit carregant molt el joc en el revés del seu rival. Emperò Ferrero es mostrà intractable amb el seu servei i, malgrat que els punts foren més llargs i equilibrats que en el primer set, en el cinquè joc aconseguí el 'break' decisiu i acabà apuntant-se el segon set per 6-4. Al final el tennista valencià només necessità una hora i set minuts per guanyar el seu primer Masters espanyol.