El capità de la selecció espanyola, Raúl González, fa demà 29 anys, coincidint amb una cita històrica, en plena Copa del Món, amb França com a rival i saludant Zinedine Zidane, un bon amic, en el sorteig de capitans.
Raúl arriba al matx amb ganes, amb il·lusió, després de superar una lesió greu que l'havia duit a pensar que es podia perdre el campionat.
Ha estat moltes hores al gimnàs, a la serra, durant l'hivern caminat per la neu; però ha aconseguit enfortir el genoll. Tota aquesta feina l'ha feta just per a això: poder anar demà a Hannover i somiar en el Brasil per als quarts de final.
Luis Aragonés ha sabut tractar Raúl amb psicologia en aquesta concentració. No el va posar de titular davant Ucraïna ni Tunísia. Però en els dos partits jugà en el segon temps. I davant l'Aràbia sí que fou titular. Luis li ha tret l'amor propi que du dedins.
Quan ha arribat l'hora de la veritat, Luis l'ha motivat bé. El gol salvador que endossà a Tunísia, l'empat a un gol en aquell moment, donà moral a Raúl, que té un compte pendent amb la selecció espanyola. És l'únic que li falta per completar la seva carrera.
La seva primera camiseta, la primera que li dugueren els seus pares com a regal de Reis, era de la selecció espanyola. No era de cap equip. Raúl recorda sempre aquest detall amb un afecte especial. Per a un apassionat del futbol com ell, un Mundial marca. Quan veia aquests partits per televisió, sempre somiava d'arribar a jugar-ne qualcun.
Raúl ha participat en tres mundials. Una lesió el deixà amb les ganes de menjar-se Corea l'any 2002. Ho va viure des de la banqueta. Ell creia que hi seria, però... José Antonio Camacho, en el seu afany de protegir el davanter i de reservar-lo per a la seva participació en les semifinals, el deixà a la banqueta. Raúl no havia estat mai tan a prop del podi, ja que Espanya hi anava llançada si no hagués estat per l'actuació de l'àrbitre egipci Al-Ghandour.
Luis confia en Raúl. A dins i a fora del camp. Entén de sobres les seves cares, perquè Luis ha estat futbolista. És un «veterà de guerra» i coneix tots el codis d'aquest joc.
Raúl no vol deixar el futbol sense la glòria en un Mundial. És un capità que sent els colors de la selecció com ningú i li agradaria tenir-ne algun títol entre els seus trofeus.
França li barrà el pas en l'Eurocopa de Bèlgica i Holanda, l'any 2000. Els gals s'imposaren per 2-1. Raúl xutà massa amunt un penal, al final del partit i en el pitjor moment, possiblement, de la seva vida esportiva. Fabien Barthez no tingué tampoc un comportament modèlic. Es va riure del capità espanyol. Això sí, Laurent Blanc li ho recriminà. Dimarts es veuran les cares de nou.
En el pla del marquèting, les camisetes d'Espanya que es venen a tot el món duen el seu número. A Alemanya, tot el que hi ha al carrer és en honor del número 13 teutó, el dorsal de Ballack, i a Espanya, només hi existeixen el 7 i el nom de Raúl.
Grans i petits confien en el capità. Amb 29 anys i amb molt de futbol encara a les botes, és com el germà gran de tots els jugadors.
Raúl compleix una altra etapa. I segur que tot el què ha après com a futbolista ho aplicarà en el futur quan sigui entrenador. Ell sempre havia volgut tenir Luis Aragonés de tècnic. Al final, han coincidit en la selecció. Aragonés ho té clar: el dia que vulgui, quan passin quatre o cinc anys, Raúl serà un gran entrenador. Paraula de Luis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.