Alonso venç a Montmeló amb autoritat

Fernando Alonso sumà una nova victòria al circuit de Catalunya i es consolida al capdavant de la classificació del Mundial de pilots

TW
0

Fernando Alonso (Renault) aconseguí la victòria en el cinquantè aniversari del Gran Premi d'Espanya, disputat en el circuit de Catalunya davant 132.000 espectadors, que a la fi pogueren veure l'asturià guanyar a casa.

La victòria d'Alonso fou tan aclaparadora que durant la darrera volta es dedicà a correspondre als aplaudiments del públic i malgrat això creuà la línia de meta amb 18'5 segons d'avantatge sobre l'alemany Michael Schumacher (Ferrari).

La cursa, com és habitual en aquest circuit en el qual els cotxes han entrenat fins a cansar-se, resultà falta d'emoció i es convertí en una processó només alterades per les estranyes maniobres del colombià Juan Pablo Montoya (McLaren-Mercedes) i de l'alemany Ralf Schumacher (Toyota).

Montoya féu un gir de 236 graus i no aconseguí treure el cotxe completament de la pista, perquè li patinaven les rodes de darrere sobre la gespa, i el deixà amb la part frontal fora en una posició perillosa i Ralf Schumacher s'endugué per davant el seu company en l'equip Toyota, Jarno Trulli, al final de la recta, però l'italià pogué continuar, mentre que l'alemany es retirava.

Fernando Alonso partia des del primer lloc de la graella de sortida i com és natural no fallà i se situà líder, posició que només perdé quan s'aturà a repostar i a canviar pneumàtics, per recuperar-la ràpidament quan tocava fer-ho als seus perseguidors.

Les darreres voltes foren per al lluïment de Fernando Alonso i per a l'alegria del públic que omplí el circuit, ja que l'avantatge que havia acumulat sobre Michael Schumacher era més que suficient perquè la victòria no estigués en perill.

Quan Alonso desembocà a la recta de meta començà a dur el cotxe d'un costat a l'altre de la pista i després esclatà d'alegria.

Per completar la festa només li faltà la volta ràpida en cursa, de la qual només el separaren 75 mil·lèsimes de segon. En la volta número 39, Alonso marcà el seu millor temps i tres després Felipe Massa (Ferrari) establí el definitiu.

Els Ferrari, que semblaven una amenaça abans de la cursa, no pogueren inquietar l'asturià durant la prova. Michael Schumacher allargà en sis voltes els seus repostatges en relació amb el vencedor, però a les mateixes no aconseguí el més mínim avantatge i després de la segona aturada, en veure que no el podia atrapar, baixà els braços.

Al final, Michael Schumacher i Giancarlo Fisichella acompanyaren Alonso en el pòdium.