Carles Moyà posa fi a un any sense títols

Moyà, que ho passà malament en el primer set davant d'un rival dinàmic i concentrat, aconseguí superar un marcador advers, ja que salvà fins i tot un punt de set en el primer parcial, i féu valer el seu potent servei en moments clau del matx, disputat davant gairebé 5.000 espectadors que celebraren amb una ovació la seva victòria.

Volandri creà problemes al mallorquí des del començament del partit amb pilotes altes, moviments ràpids i rematades obertes, a les quals aquest no arribava, o ho feia tard amb motiu de la seva lentitut per desplaçar-se.

En el setè joc, l'italià trencà el servei de Moyà, que no trobava la manera de jugar amb la dreta. Amb un 3-5 en contra el palmesà canvià d'estratègia, jugà amb més agressivitat, neutralitzà el servei del rival i s'hi acostà 4-5. Després aprofità les errades no forçades de Volandri per igualar el marcador. Amb més equivocacions que encerts, ambdós conservaren el servei i Moyà s'imposà amb esforç en el quart desempat que hagué d'afrontar en el torneig. Tot i que el guanyava per 4-0 i després perdé terreny, pogué acabar celebrant amb gests d'eufòria el 8-6 final en etie break.

Més actiu que en la primera mànega, i també amb més confiança, el palmesà aconseguí l'avantatge clau de l'enfrontament en el tercer joc del segon set a costa d'un dèbil i previsible servei del jugador de Livorno (3-1), impressionat després per la potència i per la precisió de Moyà a l'hora de treure. Aquest en tingué prou conservant el servei per guanyar el set per 6-4 i per conquerir el seu tercer títol del Torneig de Buenos Aires.