Què li passa a Arango?

Tothom coincidia que el veneçolà havia començat la temporada de la seva consagració en el futbol espanyol. Les expectatives eren màximes, però després s'esvaïren. El migcampista es diluí en la mediocritat del joc de l'equip i deixà d'oferir senyals de vida. Com a segon davanter o com a interior esquerre, en la zona de creació o com a mitja punta, Arango ha estat un futbolista intermitent en el seu joc i totalment incapaç de crear perill en atac. Un gol de bandera en un servei de falta, fa quinze dies a l'estadi Ramón de Carranza, li serví per tornar a acumular un bon grapat d'elogis, que taparen allò que havia estat una altra actuació amb més ombres que llums. Diumenge, a l'estadi Lluís Companys, Arango tornà a decebre. És ver que no desentonà dels seus companys, però no és menys cert que per la seva qualitat se li ha d'exigir encara amb més motiu un bon rendiment, que marqui les diferències. És aquesta qualitat, en qualsevol cas inqüestionable, la que fa que Cúper continuï confiant al cent per cent en ell. De les dotze jornades disputades, només se n'ha perdut la primera, per una sanció que arrossegava de la campanya anterior. Des de llavors, Arango ha estat titular en els onze compromisos de Lliga i en un total de nou n'ha disputat els noranta minuts. En conjunt, 939 minuts que li han servit per ser el màxim golejador del Mallorca. Però que no són suficients en un home que ha de ser el referent en el joc de l'equip, sobretot en el vessant atacant. Dissabte, enfront d'una de les defenses més fluixes, la de l'Athletic, el veneçolà tindrà una bona oportunitat per retrobar-se amb si mateix i reconciliar-se amb una afició que té dipositades en ell moltes esperances.