Cap el canvi del model econòmic dels clubs

A una sala plena de gom a gom d'estudiants d'empresarials i econòmiques, els tres ponents repassaren els diferents models de gestió dels principals clubs de futbol d'Europa, amb un estudi i comparació dels seus balanços econòmics i estat de comptes. S'agafaren com a referència cinc clubs: Reial Madrid, Barça, Manchester United, Juventus i Porto. Es varen treure interessantíssimes conclusions, sempre des de la vessant i sota els criteris de gestió econòmica, sense valorar els èxits esportius. El club més ric, i per tant que durant anys ha dut a terme un model econòmic més sanejat, és el Manchester United, encara que tots coincidiren que aquesta societat anònima anglesa, que cotitza a borsa, té els seus dies comptats. El club més criticat, sempre des del punt de vista de la gestió financera, va ser el Reial Madrid, però l'entitat blanca salva els seus comptes any rere any gràcies als beneficis acumulats per la famosa «pilotada» de la requalificació de la seva ciutat esportiva. El més curiós, el de la Juventus, que és un club que basa gairebé tots els seus ingressos en els drets de televisió i publicitat i no pateix angúnies malgrat que el seu estadi té una assistencia mitjana de només 17.000 aficionats per partit.

Ferran Soriano, responsable de l'àrea econòmica de la junta de Joan Laporta, explicà el «miracle» que el Barça ha realitzat en només tres anys, on es passà d'uns comptes deficitaris a una bonança econòmica i predicció de creixement sense comparacions ara per ara al vell continent. Gay i Soriano donaren les claus de la supervivència econòmica dels clubs en el futur: «cal reduir les despeses del personal de l'empressa, és a dir, en el futur es pagarà menys als empleats (jugadors) i es fomentaran els recursos propis, el model típic britànic. Del 80% d'avui dia es passarà a menys del 50% en despeses de salaris, tal com fan a Anglaterra o Holanda».