El darrer gran dia de Lance Armstrong

«Ser aquí, en aquest podi, és un somni. Ha estat difícil arribar fins aquí amb rivals com Basso, el futur del Tour, i Jan Ullrich. Aquest resultat no ho hauria aconseguit sense el millor equip, amb tota la gent que el rodeja, no només els corredors», assenyalà un emocionat Armstrong.

El nord-americà va dir que sent «pena per tots aquells cínics i escèptics del ciclisme», i va afegir: «Aquest és l'esport més difícil, més bell, el més dur i el més increïble. És necessari que creguin en nosaltres. Visca el Tour forever», va proclamar.

Armstrong va davallar de la bicicleta per sempre amb el millor rècord localitzat «en el sisè Tour», aquell que li permetia superar en el palmarès Anquetil, Merckx, Hinault i Indurain. «El sisè Tour va ser especial, molt particular, mai no ho podré oblidar. Era un rècord històric que em posava per davant de les grans llegendes de la carrera. Aquest any, és clar que és important, però el setè era qüestió d'un desafiament personal i un compromís amb el patrocinador», digué Armstrong.

Ja retirat, Armstrong comença un altre tipus de vida. «No sé què faré el 2006, però segur que vendré al Tour a veure la cursa des del cotxe. Puc ajudars els corredors parlant de la ronda, de la tàctica. No tenc la intenció de ser una figura pública els propers anys, he de menester fer vida privada. Tenc curiositat per veure què passa al Tour l'any que ve», va explicar el set vegades campió del Tour de França.