Els pronòstics es varen complir i, amb Juan Carlos Ferrero acompanyant Tommy Robledo en lloc d'un Rafel Nadal encara exhaust, els germans Bob i Mike Bryan demostraren la seva classe i guanyaren per 6-0, 6-3 i 6-2 la parella espanyola. Era el primer punt per als Estats Units, que deixen així l'eliminatòria amb un 2-1 a favor d'Espanya i a l'espera dels resultats dels dos partits individuals d'avui. El tercer punt d'aquesta final tenia propietari assegurat, a excepció de sorpreses que al final no arribaren, i era per als Bryan. Els dos capitans, Jordi Arrese i Patrick McEnroe, ho tenien així de clar. I els bessons idèntics ho ratificaren a la pista amb una gran lliçó de tennis, en el partit de dobles, en una hora i 38 minuts.
Tan clar ho tenien Jordi Arrese i la resta del G-3 que varen preferir «sacrificar» Juan Carlos Ferrero perquè formàs parella amb Robredo i deixar lliure, sense pressió i fresc, Rafel Nadal, que en el matx de divendres contra Andy Roddick havia patit rampes. Els Bryan pràcticament s'entrenaren contra Ferrero i Robredo. Els seus 21 títols de dobles, entre els quals el de Roland Garros, i les seves dues Copes Màsters eren aval suficient per impressionar i doblegar la voluntat de Tommy i Juan Carlos, que en la seva carrera havien disputat 15 partits, amb tan sols tres victòries, i accessos als quarts de final de Rotterdam i Montecarlo el 2002 com a millors resultats. Ferrero, que debutava com a jugador de dobles a la Copa Davis, ja que no jugava en aquesta modalitat des que competí amb Tommy Robredo al Comte de Godó l'any 2003, es mostrà molt despistat.
Els Bryan foren un fortí, una muralla inaccessible, dos albatros a la xarxa que no varen deixar cap escletxa i que varen fer inútil qualsevol mínim intent de reacció dels espanyols. A banda dels seus títols, els seus nombres ho deixen també clar. Duen sense perdre cinc partits de dobles en Copa Davis des de feia 15 mesos i no han cedit ni un sol set. Angoixen, sotmeten els seus rivals a un assetjament infernal a la xarxa i es mouen com ballarines en una pista de qualsevol superfície.
En el primer set quedà clar el seu perfecte acoblament, ja que se l'apuntaren en blanc en només 27 minuts. El tàndem espanyol assistia com a testimoni a un càstig massa dur, perquè només disposà de tres oportunitats, en el segon joc amb servei de Ferrero, per adjudicar-se un joc. El valencià, precisament, era qui pareixia més distret, atès que no havia jugat des que perdé el seu partit a la segona ronda del Màsters Sèries de Madrid contra el peruà Luis Horna.
Massa responsabilitat per a Ferrero, que tot i així ho acceptà i ho intentà amb un Robredo més entonat i que es multiplicava a la pista. El seu primer joc arribà als 32 minuts, però just fou una anècdota davant la insultant superioritat de la parella americana, que s'ho passà d'allò més bé a la pista i donà així el primer punt als Estats Units.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.