Ferides obertes

La situació es tornà del tot insostenible i l'agost del 2003 el Grupo Zeta accedí a fer una ampliació de capital i donar així entrada a l'empresariat mallorquí a l'accionariat. El Reial Mallorca retornà a mans d'empresaris d'aquesta terra i Bartomeu Cursach es convertí aleshores amb el màxim accionista. Controlava directament el vint per cent, però la seva participació era molt major, tota vegada que els seus socis i amics Mateu Palmer i Joan Tolo Seguí també compraren accions.

Cursach s'implicà al màxim amb el club, viatjà sovint amb l'equip, acudí a la ciutat esportiva a presenciar els entrenaments... El màxim accionista no tardà a anunciar que a final de temporada vendria la seva participació al Reial Mallorca, en considerar-se maltractat per un sector de la premsa, que l'atacava empresarialment de forma reiterada. La inicial relació d'amistat entre el president Mateu Alemany i el màxim accionista Bartomeu Cursach no tardà a omplir-se de desconfiança i recel. Bartomeu Cursach volia saber-ho tot, controlar la gestió d'Alemany i participar més directament en les decisions.

Encara abans del final de la temporada, l'amistat entre Alemany i Cursach havia ja desaparegut. El màxim accionista, aleshores, no tenia una altra solució que optar per intentar la destitució del president -el Grupo Zeta hi hagués estat d'acord- o abandonar el Reial Mallorca. Optà per la retirada. Alemany no tardà gaire a convèncer la resta de consellers de la necessitat d'adquirir les accions de Cursach, que recuperà així tota la seva inversió i abandonà el Reial Mallorca. José Miguel García i Víctor Grande s'incorporaren al consell, sortiren Cursach, la seva filla Sònia, Palmer i Seguí. Alemany, i així ho han reconegut els membres del consell, va fer esforços per adequar-se a les noves circumstàncies, però les discrepàncies, com se sap, ja són una constant.