El Mallorca, ahir, salvà un punt empatant a un gol amb un Vila-real molt vulgar. Els de Benito Floro no perderen el partit, però perderen molt de crèdit i la poca complicitat que els quedava amb l'afició. Els crits per demanar que el tècnic abandoni i la mocadorada final demostren que la fractura entre el tècnic i l'afició és de cada vegada més gran. El mallorquinisme s'expressà de manera sorprenentment unànime i ara qui té la darrera paraula és el president Mateu Alemany, que ahir eludí qualsevol tipus de declaració. El consell d'administració es reunirà avui, però culpabilitzen més els futbolistes que el tècnic.
El matx d'ahir no va ser el pitjor del Mallorca en aquesta temporada, però les declaracions del tècnic prèvies al partit, la caparrudesa tàctica i la poca sang demostrada pels jugadors en la segona meitat, feren vessar el tassó de la paciència del mallorquinisme. I això que Benito Floro rectificà a mitges a l'hora de preparar el partit. El tècnic cedí davant el clam que li demanava que fes sortir Delibasic en l'onze titular, però en canvi no escoltà les veus que li suggerien que l'equip jugàs amb dos puntes. Floro insistí en el seu habitual 4-1-4-1.
Quant al Vil-real, s'ha de dir que el plantejament inicial va ser l'ha bitual de Pellegrini, amb quatre homes a la defensa, dos pivots, dos carrilers, un mitja punta i un home en punta.
Allò cert és que el matx tingué un començament prometedor: els dos equips semblaven decidits a cercar la porteria contrària i a oferir un joc vistós i preciosista. En el minut 6 Jorge López realitzà el primer xut a la porteria de Reina. En el minut 18 el Mallorca aconseguí el seu gol. Un gol de traca i mocador de Luis García en un servei de falta executat des de la mitja lluna de l'àrea. La pilota entrà per l'escaire de la porteria de Reina.
Fruit d'aquest estira-i-afluixa entre els dos equips, en el minut 21 arribà l'empat dels valencians. Va ser una jugada de contracop dirigida per Riquelme, que féu una brillant asssistència que deixà Forlán tot sol davant Moyà, i el davanter marcà de xut ras i col·locat.
A partir d'aquí el futbol desaparegué de Son Moix. La sortida de cavall dels dos conjunts havia estat un miratge i es començava a albirar l'arribada d'ase. La primera meitat conclogué amb empat a gols i amb mal joc. La segon meitat es desenvolupà entre el mal joc i el desencert constant dels dos equips i la desesperació progressiva de la graderia.
Les jugades destacades o amb cert perill eren illes en una mar de mal futbol, imprecisions constants i joc tediós i avorrit. En el minut 47, Cortés, l'home que féu més quilòmetres ahir, penjà una pilota a l'àrea rival, que Reina rebutjà amb dificultats. En el 52, una nova internada de Cortés, després d'una paret amb Luis García, acabà de nou sense trobar rematador. Una de les ocasions més clares del segon temps va ser la de Jorge López en el minut 72: una errada defensiva el deixà tot sol davant Reina i el mallorquinista a boca de canó féu una rematada insultantment innocent que morí a mans del porter visitant. En el minut 78, arribà la jugada polèmica: els castellonencs reclamaren un penal sobre Forlán. En el 80 Moyà, un pic més, salvava el Mallorca amb una bona intervenció.
El partit, tot i ser un dels menys dolents, acabà amb igualtat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.